Vistas de página en total

domingo, 25 de septiembre de 2011

L'Espanya devota de Frascuelo i de María.

La campanya electoral, a una distància encara de dos mesos, resulta ja insuportable. Si més no, per a un servidor. I tot fa pensar que la dreta espanyola va a posar molta carn a la graella. Tinc la impressió que el pal de paller de la campanya va a ser.... ¡Espanya!

No cal més que veure les primeres d'avui de cinc diaris que cobreixen el ventall informatiu espanyol..

La Vanguardia va a cinc columnes amb la crisi, i l'advertència nord-americana del risc que està patint Europa, eixa Unió Europea més que desunida esmicolada, quasi ensorrada, per manca de lideratge i  de conviccions continentals que està subordinada a les petites mesquineses domèstiques de cada país.


 El País, mentrimentres, dedica un mòdul a l'avís de Washington  que els europeus amb les nostres misèries anem a la fallida. Però, la primera d'avui va fonamentalment de temes "nacionals": dues columnes a l'arrepentiment d'alguns etarres i a les primeres llavors del que, -tant de bo siga així-, podria ser un reencontre entre els bascos. Al costat, a tres columnes, el líder del PP, Mariano Rajoy, amb una fotografia més que benevolent i molt amable, vol inspirar-nos confiança mentre "mira a la Moncloa".

ABC, i els seus lectors, pel que sembla, viuen en una altra dimensió, en una altra realitat. ABC i els seus lectros viuen a l'Espanya eterna, la inconfundible, la de "la tomas o la dejas, como las lentejas", la rància, la de "ordeno y mando", l'Espanya sense fisures, la "devota de Frascuelo y de María", la que "llega con la espada donde no llega con la mano". El ABC, en primera, dedica un modulet a l'amenaça d'Otegi al Govern de Zapatero que ETA pot tornar a matar. La resta de la primera, tanmateix, és per a un torero català, Serafín Martín [sic], qui afirma "Les molesta todo lo que huele a España".
Ahir va tancar la plaça de bous de Barcelona, d'acord amb la llei de supressió de corregudes taurines que va promulgar el Parlament de Catalunya, i aquesta és la gran notícia d'avui diumenge per a l'ABC. El subjecte de la frase del torero, aquells als que els molesta "todo lo que huele a Espanya" està implícit, i sembla que ni per a l'ABC, ni per als seus lectors calen més aclariments.

Així és la dreta espanyola imperecedera: al que no li agraden els bous no és espanyol, per molt que ho diga el passaport. Com és cosa sabuda, a tots els bascos els agrada tocar el txistu i dur txapela, els andalussos són tots molt graciosos i tremolen amb el flamenc, com als valencians ens agrada el bou embolat i plorem amb la cremà.  Al final, la dreta espanyola entropesa amb el problema de sempre: què fer amb els espanyols que no són espanyols "como Dios manda"?


El Mundo, sota la batuta de PJ Ramírez, també arranca en primera amb els bous a Catalunya, i uns titulars suculents: "A hombros al grito de libertad. Apoteosis en la Monumental" i "Hoy se mata al último toro en Barcelona", aquest darrer il.lustrat amb quatre barres vermelles atravesades per un "estoque" que no sóc capç d'interpretar. La grossa, no obstant, és la gran notícia del dia: la del comunicat dels pressos d'ETA. El Mundo, fidel a la consigna de llenya al mono fins que parle en francés, fueteja Rubalcaba, atés que segons el titular, aquest "celebra los 'pasos' de ETA que dan votos a Bildu". I aquest titular va al peu d'una doble foto  que enfronta manifestants que són vícitmes del terrorisme d'ETA i familiars de pressos etarres. Que la caldera no perda pressió.

La Razón, que busca un lector ubicat en la dreta extrema, és una finestra publicitària del tàndem Rajoy-PP, i sense subtileses de cap tipus, i amb gran alardó tipogràfic, informa i sentència: que el canvi [el 20N] és necessari per a "Recuperar la marca España". Tot això a cinc columnes i a la part de dalt. A sota, amb la mateixa distribució d'espai, una gran foto de dos toreros que ixen triomfadors de la plaça de bous de Barcelon, amb la senyera a l'aire o al coll, sota un titular que diu "Clamor por la libertad".

Llibertat i senyeres, no sé com ho veuran això des de l'"España cañí". Anècdotes a banda, tot fa pensar que anem a patir una sobredosi d'allò que deien fa anys: "España, lo único importante!

domingo, 18 de septiembre de 2011

La crisi i la pluja a Macondo

Al Macondo garciamarquiano va ploure durant quatre anys, onze mesos i dos dies. Va ploure fins que els homes tenien la pell "verde de alga". Alguna cosa així sembla que ens va a passar amb la crisi. Són ja unes quantes les ocasions en les que semblava, anunciaven, que anava a escampar; però, tot seguit una manta de pluja interminable continua caiguent sobre nosaltres. 

Poca cosa efectiva estem fent contra aquest diluvi bíblic que patim. Retallades, estrenyades de cinturó, càrregues com més va més oneroses, destrucció de llocs de treball, tancament d'empreses, reduccions salarials, increments de jornada laboral, interins despatxats, retardament de l'edat de jubilació, escanyament dels serveis públics i... plou, i plou, i plou. Com a Macondo. 

Què podem fer contra aquesta pluja que no porta traça de parar? Cada cop l'activitat econòmica és menor, la qual cosa fa que la recaptació fiscal minve. Amb menys recursos propis, fan falta més recursos aliens, la qual cosa ens obliga a elevar els tipus per a fer-nos atractius per als inversors. Aquests desconfien de que paguem i ens demanen interessos més elevats. Cada cop, per tant, hem de dedicar més recursos a atendre les exigències financeres d'aquest endeutament, per a la qual cosa hem de tornar a ajustar la despesa, i així de retallada en retallada fins a la desfeta, fins a la fallida, final. 
El govern espanyol és impotent, amb o sense l'impost sobre el patrimoni que ha dividit al propi Executiu i al Partit Socialista. La dreta que vindrà serà igual d'impotent, però ho serà sense complexos per a jibaritzar l'Estat de Benestar, per a "externalitzar" els serveis públics bàsics. Per a carregar definitivament contra l'escola i la sanitat pública, tot convertint-la en un remake de l'antiga Beneficència per als pobres. Els que no ho siguen, de pobres, que es contracten amb les sanites, les adesles i demés empreses, o que matriculen els fills en col.legis privats o concertats, on no hauran de compartir aula amb la xusma immigrant, ni patir la dictadura lingüística dels separatistes de sempre.

Felipe González (com és que Zapatero va ser el succesor?) diu que el dol veure el partit amb els braços caiguts. Tot fa pensar que ja tenen la pell "verde de alga". Potser des de l'esquerra estem tots recitant el monòleg "Isabel viendo llover en Macondo": "En la expresión de los hombres, en la misma diligencia con que trabajaban se advertía la crueldad de la frustrada rebeldía, de la forzosa y humillante inferioridad bajo la lluvia. Yo me movía sin dirección, sin voluntad. Me sentía convertida en una pradera desolada, sembrada de algas y líquenes, de hongos viscosos y blandos, fecunda por la repugnante flora de la humedad y de las tinieblas. Yo estaba en la sala contemplando el desierto espectáculo de los muebles amontonados cuando oí la voz de mi madrastra en el cuarto advirtiéndome que podía contraer una pulmonía. Solo entonces caí en la cuenta de que el agua me daba en los tobillos, de que la casa estaba inundada, cubierto el piso por una gruesa superficie de agua viscosa y muerta".

I què farem mentre no deixa de ploure?