Carles Dènia acaba d'editar un nou disc: El paradís de les paraules. Va presentar-lo fa uns dies al Centre de la Universitat de València a Gandia, en un acte íntim, vibrant i carregat d'emocions positives per a tots els qui vam tindre la sort d'estar presents. Carles Dènia, acompanyat només per la seua guitarra i la seua veu, amb la presència i la participació de Josep Piera, van aborronar-me amb cadascuna de les poques cançons que van interpretar. He escoltat el disc no sé ja quantes vegades i, insospitadament, s’ha convertit en la banda sonora d'aquesta setmana.
El crític Juanma Játiva i el responsable de la discogràfica Comboirecords, Carles Carrasco, van presentar el disc i van avançar-nos la potència i la bellesa de les cançons, de les lletres, de la música i de la interpretació del saforenc. Ja les havíem sentit al juliol passat, durant una de les nits màgiques de la Universitat d'Estiu de Gandia, però el clima recollit de l'altra nit, la devoció amb la que vam escoltar Dènia i Piera... Cada cop que escoltaré el disc, recordaré aquella nit que va ser la vespra d'una setmana que va esdevindre complicada, dura i trista.
La nit d'alegria és, doncs, una part de la banda sonora, aquella en la que Dènia canta a Ibn Khafaja i Josep Piera:
Valencians, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres,
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria,
Viviu-lo! No tingau por de l'infern,
Del paradís al foc, no s'hi va mai
El punt d'angoixa, el nuc a la gola, el preludi del dolor, vingué amb Piera recitant i Carles Dènia acompanyant el poema d'Ibn Al-Abbar amb la música dramàtica de la seua veu, amb una força que corprenia els qui escoltaven:
Per sempre més a la terra estimada,
La nostra joventut i els grans amics perduts,
Tot el que era bell ara es desfet, dispers o lluny,
Sense joia ni llar, vençut i no em pau em sent.
¿On les cases de València? ¿On les veus dels seus coloms?
Tot s'ha perdut. S'ha perdut el pont i la Russafa,
S'ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s'ha perdut (...).
Quina tristesa infinita i feixuga la d’Ibn Al-Abbar, i quina la sensibilitat de Josep Piera i, molt especialment, la de Carles Dènia per a fer-nos quasi mastegar-la.
1 comentario:
La veritat és que vam gaudir tots en la presentació del Paradís al CIG-UV. Gràcies a Tu, Joan, a Lluís Romero i a la resta de col · laboradors del centre. Una vegada més heu estat amb nosaltres amb afecte i donant suport a la difusió de la nostra cultura. Una abraçada. Carles / Combo
Publicar un comentario