Avui és dia de ressaca per a tots els qui s'havien embarcat en eixe vaixell de bojos i de vividors (en una proporció que no és fàcil d'establir) que era la candidatura Madrid 2020. Temps hi haurà de llegir i escoltar les anàlisis dels especialistes del per què del tercer fracàs sense pal·liatius. Haurem de suportar les lamentacions patrioteres dels Fermin Cacho i la companyia, i les xuleries ressentides dels Marhuenda i el TDT Party. Temps hi haurà de preguntar-li a De Guindos i al Govern Rajoy què pensa fer amb els diners que tenien (això van afirmar) per a fer front a les despeses olímpiques. Avui, no obstant, cal parar compte en un episodi, un esdeveniment simple, però paradigmàtic: la intervenció de l’alcaldessa de Madrid a Buenos Aires, davant el COI.
El vídeo de la seua intervenció (link) va a convertir-se en la síntesi del que ha sigut la desfeta d'una proposta absurda, d'una fugida cap al davant del Partit Popular. El PP fa dotze anys que intenta tancar la ferida que pateix la dreta nacionalista espanyola per l'enveja per Barcelona 92 (les seus olímpiques són generalment les capitals dels estats). A més a més, volia tapar, amagar, els efectes devastadors de la crisi sobre la societat espanyola amb una sobredosi de panis et circenses.
Ana Botella és una dona habitualment patètica en les seues intervencions públiques, que ni en castellà és capaç de connectar dues frases coherents, ni tan sols de respectar les concordances bàsiques en gènere i nombre, tot arribant a contradir-se en dues frases seguides ("tenim el 90 per cent de les instal·lacions perquè el 80 per cent de les instal·lacions ja estan fetes"). Algú va aconsellar-la que es dirigira als membres del COI en anglés, i la cosa resultà un esperpent. Més enllà de dir hiperbòliques tonteries xovinistes ("Nadie celebra mejor la vida que los españoles"), i de relacionar els interessos olímpics amb el café amb llet, cal atendre al llenguatge no verbal de la senyora.
Paga la pena veure el vídeo sense so, per atendre a l'artifiositat de l'entusiasme infantiloide que la dona vol transmetre a l'auditori: sembla una paròdia d'alguna de les folklòriques de l'Espanya canyí. Si encara queden ganes, es pot tornar a veure al vídeo (no arriba a 3 minuts, però pot resultar nociu) i atendre a la prosòdia de l'alcaldessa de Madrid. No importa el que diu. Com ho diu? Amb qui parla? Amb xiquets, amb persones que desconeixen l'idioma que parla (?), amb persones amb problemes mentals?El COI ens ha fet un favor, certament. Madrid ja ha suspés tres vegades en dotze anys. Hora és de canviar d'objectius. Madrid és una gran ciutat, una gran capital europea que no es mereix tant de furtamantes, tant de tocacampanes com viu de la sopa boba que els ciutadans de la Villa y Corte li paga. Enrique Tierno Galván es tornaria a morir si poguera veure que han fet de Madrid els Álvarez del Manzano, Ruiz Gallardón i ara, finalment, encara que semblava impossible empitjorar la direcció de la ciutat, eixa gran dama del teatre, del Corral de la Pacheca, que és Ana Botella de Ansar.
2 comentarios:
La Botella patètica, però tota la cohorte de "xupoteros" pitjor. Però allò més destacable és que es creien que podien mentir com menteixen ací, manipulant xifres i venent optimisme irresponsable, però fora les mentides no se les empassa ni el COI. I sort hem tingut, perquè si els hagués convingut...
Un dels grans problemes que patim, com a societat, és que els mentiders compulsius es creuen les seues mentides. Ells i una part de la ciutadania, la seua clac o els ignorants que no entenen res del que està passant. I clar, quan l'auditori és un altre, quan eixes mentides de vegades surrealistes les diuen en un altre context, en un escenari extern, estranger, el clamor pel ridícul és ensordidor.
Publicar un comentario