El Pla de la Doble V. Vela i Verdeguer, nova fase per a l’economia valenciana (I).

El diari Las Provincias publica a la seua edició d'avui, diumenge 3 de juliol, una llarguísima entrevista als dos consellers que s’han fet càrrec de l’economia valenciana: José Manuel Vela i Enrique Verdeguer, amb les carteres d’Hissenda i Economia, respectivamente. Són –segons el diari- els responsables del Pla de la Doble V.

Paga la pena llegir les declaracions, les respostes dels dos consellers a les preguntes, -en ocasions incisives, en ocasions complaents i lluidores-, del periodista (la notícia no va signada, si més no en l’edició digital). En el post que trobareu infra hi ha un molt extens extracte de l’entrevista, amb les idees més interessants, més sorprenents o més polèmiques, en negreta i subratlades. En aquest, uns comentaris d’allò que he trobat més destacable.

El to dels consellers és bastant més tècnic que no polític en el sentit convencional de la paraula. Són dos professors, sembla, davant un problema professional de dimensions siderals. Ara bé, dues de les sensacions més intenses que genera l’entrevista en aquest lector és que els nous consellers a) pateixen d’una mena d’adanisme segons el qual la política econòmica que ells van a dissenyar i executar és independent, no té res a veure ni parentiu de la desenvolupada pels governs del Partit Popular des de 1995 ençà; b) no són responsables del que s’ha fet fins ara en matèria econòmica i, per tant, no paga la pena la menor autocrítica.

Passem revista a alguns dels que podrían haver estat els titulars generats pels consellers, amb algun comentari de qui signa.

- Estamos en una crisis brutal que nadie auguró. Vamos a actuar muy rápido. Què ha fet el Consell, doncs, fins ara? Acabem de descobrir que hi ha una crisi? Ja era hora, llavors, que començarem a actuar.

- El presupuesto es fundamental con su análisis previo de coyuntura. A partir de ahí nos pondremos a buscar la recuperación económica y la generación de empleo. Roda i volta: que hem fet fins ara? Ens anem a posar, ara, a buscar la recuperación econòmica i els llocs de treball?

- [Van a pujar els impostos?] Rotundamente no. ¿Por qué? Porque el motor de nuestra economía es la demanda interna que es el consumo y lo que nos va a permitir ver brotes verdes que algunos ya ven. De esta salimos. El sector exterior y el turismo van a ser fundamentales en esa recuperación de la economía. Des de quan hem descobert això?

- El gasto corriente es sanidad, es educación. Deu de ser un error de transcripció, això. No quiero precipitarme pero vamos a estar en capacidad de reducir los gastos este año en más de 600 o 700 millones de euros. De aquí a final de año. Con medidas que muchas veces serán impopulares y nos tirarán piedras. Si el 85 per cent de la despesa de la GV és sanitat i educació, i anem a reduïr d’aquí, està clar que van a ser mesures impopulars. Però, sols impopulars o també contraproduents per a la recuperació econòmica?

- Nuestro margen está en la gestión y en lo micro para tratar de no duplicar organismos, ayudas, tender a modelos únicos de ayudas, ventanillas únicas, cofinanciaciones, buscar colaboraciones entre lo público y lo privado. Pedagogía. Si hay un recorte van a haber sectores, empresas, proveedores y clientes afectados. Amb els antecedents que tenim, en matèria d’educació i de sanitat, les col.laboracions entre públic i privat és mentar la bitxa.

- España es un país pobre donde la gente vivimos como ricos; (…) Las prestaciones que aquí se dan en ningún país del mundo se están dando. El gasto farmacéutico es brutal. En el tema universitario, por ejemplo, no puede ser que todas las titulaciones se impartan en todas las universidades. Hem nugat els gossos amb llonganisses, també durant els darrers 16 anys de govern del PP, i ara ens hem adonat que som pobres, ai!!!. Això de les duplicitats de les titulacions, ¿afectarà les privades que competeixen de manera discutible amb les universitats públiques, per exemple amb la concesió de terrenys o la utilització de recursos públics com ara els hospitals?

- Si nos vamos a Sanidad, lo que se ha trabajado durante los últimos años es en llevar la cama al enfermo. Lo que debería es empezar a llevar al enfermo a la cama. Racionalizar. Como veo que vamos a acabar en el copago eso tiene que ser una solución precedida de un pacto de Estado entre los principales partidos políticos. Mi ídolo, que es el profesor Barea, se le ocurrió decir: oiga en los hospitales el servicio es la sanidad pero esto no es un restaurante. La comida que se la pague el paciente. Y tiene razón. El professor Barea (i el professor Vela, sorry) té una idea absurda i retrògrada del que és assistència sanitària. Atendre un malalt no és sols cosa de bisturí, quiròfans, pastilles, ungüents i sutures. Confondre un hospital amb un restaurant perquè el malalt ha de ser alimentat d’acord amb les seues necessitats de salut és propi d’una mentalitat comptable.

- En la época socialista el Ayuntamiento era el polideportivo, la biblioteca o el auditorio. Luego llegaron los campos de césped artificial. Tu pueblo si no tiene todo esto no vale. ¿Tenemos la culpa de eso? Sí, pero los políticos estamos denostados. En l’època socialista? Però no han passat setze anys d'això? Està mal tindre poliesportius i biblioteques? Si és així, qui ha governat des de 1995 aquest territori? Què en pensarà la senyora Barberà d’aquesta concepció?

- Aquí en la Comunitat tenemos unas infraestructuras espectaculares: carreteras, polideportivos... puede ser discutible si hacían falta pero están ahí. El endeudamiento se ha utilizado para hacer cosas. Inversiones se han acometido muchas y por lo tanto ya no se van a tener que acometer en un plazo corto. Hay que aprovechar esas infraestructuras para hacer de la Comunitat un sitio muy atractivo desde el turismo, inversión y cooperación empresarial. Hay un estado de bienestar que la sociedad nos pide mantener. És veritat que algunes són molt discutibles, però ahí estan. Qui les va dissenyar i programar? Qui va dur la comptabilitat? Qui va elaborar els plans d’ús d’aquestes obres? A qui hauríem de demanar-li explicacions i comptes?

- Se va a pagar [als proveidors]. ¿Cuándo? Me comprometo a que si el fondo de competitividad se ingresa y la situación de los mercados se normaliza, la deuda se renueva y el Ministerio autoriza los niveles de endeudamiento, en el plazo de un mes ha cobrado todo el mundo. Quatre premises han d’acomplir-se i, pel que sembla, sols la quarta –emetre deute- està en mans de la GV i dels seues consellers econòmics. Malament anem.

- El tema de las televisiones autonómicas es insostenible. Para que los valencianos veamos el fútbol, los informativos o la pilota no hacen falta esas estructuras. Veurem que opina el negociat d’Agitació i Propaganda. Atents a les nostres pantallas.

- El mercado nuestro es muy pequeño. El que no haya explorado otros mercado está muy condicionado. Consejos entre comillas: uno, nuestro mercado limitado; dos, hay un elemento clave como es la formación y tres ¿cuál es nuestro problema?: somos malos vendedores porque está mal visto pero todo el mundo es vendedor de sí mismo. La formació [de la población activa] és clau, com sabem. Sabem? Ho sabien els governs de Zaplana i de Camps? Què hen fet els darrers setze anys en política educativa? I ara, anem a reduir despesa en educació? Llavors en què quedem, és clau o no és clau?

José Manuel Vela i Enrique Verdeguer són professors de la Universitat de València, col.legues meus al capdavall. Com a company i com a ciutadà no puc sinó desitjar-los bon vent i barca nova. I que tinguen molta sort. Les declaracions d’avui, no obstant, no m’han generat precissament una sobredosi d’esperança.