Una derrota bíblica, una victòria efímera?

Què passarà diumenge? Les enquestes coincideixen en donar la victòria al Partit Popular i anuncien la que pot ser una derrota bíblica del Partit Socialista. No n'hi ha a hores d'ara més tensió electoral que la que se'n deriva de les dimensions finals d'aquesta desfeta històrica de la socialdemocràcia espanyola. Tot amb tot, a poques hores d'allò que en diguem la cita amb les urnes, el tema central no és qui guanyarà, ni tan sols per quant guanyarà, sinó que és LA CRISI, la Prima de risc, el diferencial del Bonus espanyol envers l'alemany, i els tipus que cal oferir per obtindre efectiu als mercats financers.

Quant a les eleccions, les previsions del CIS, i les que han fet els mitjans de comunicació, auguren un ensorrament del PSOE en Andalussia i una pèrdua significativa de pes electoral a Catalunya, les dues regions a les quals va sustentar la seua victòria de 2008.

De cara al diumenge pròxim, els 17 escons d'avantatge que el PSC-PSOE va treure al PP en 2008 poden reduir-se a 2 en 2011. A més, els de Rajoy i companyia, tot i la llarga campanya anticatalana dels darrers anys, poden veure's recompensats per una part significativa de l'electorat del Principat: podrien, diuen les enquestes, arribar a superar a Convergència i Unió en nombre de vots. Què voldria dir això?

Entre Andalussia, Catalunya i el Pais Basc, el PSOE va treure 34 diputats més que el PP en 2008 (70 front a 36). Com que en la resta d'Espanya la diferència va ser de 19 en benefici del PP, podem afirmar que els socialistes van fonamentar la seua victòria en aquells tres territoris. Les previsions per a diumenge diuen que al triangle Catalunya-PaísBasc-Andalussia el PP pot treure entre 7 i 9 escons més que el PSOE. Mantenint les distàncies de 2008 (o incrementant-les a Madrid i el País Valencià), la victòria del PP està assegurada i la desfeta socialista esdevindrà clamorosa. Treuran alguna conclusió els socialistes?

Als cercles que jo freqüente no es parla gaire, però, de les eleccions. Fa dies que estem pendents de l'evolució de l'economia. Fa mesos que els pobles de la Mediterrània estem oferint donzelles socials en sacrifici als Déus dels Mercats, i no som capaços d'aplacar la seua voracitat. Frau Merkel és qui interpreta, sembla, els seus designis, i ens exigeix més i més i més sacrificis. Rubalcaba diu avui a El País que li preocupa el poder absolut del PP. Poder absolut? El tindrà el de Pontevedra?

Avui Rajoy declara a La Vanguardia: “No hay pócimas milagrosas: no sé cuántos parados habrá en un año”. Ai, mare!!! Però no era allò del PP com a bàlsam que tot ho curava? No era que el PP faria un encanteri, el de la bona gestió, el d'aplicar “el sentido común”, el de “hacer las cosas como Dios manda”, i tornaria a lluir el sol de la felicitat sobre la trista i desgraciada Espanya de Zapatero?

I si les coses no milloren i la donzella que els Déus exigeixen en sacrifici és don Mariano? I si ha de vindre ràpidament a rellevar-lo don Rodrigo Rato, per exemple, eixe tècnic amb currículum d'excel.lent gestor que és tant del gust dels Déus dels Mercats, i el senyor Rajoy es converteix en Mariano el Breve?

Espere i desitge que no siga així. Espere que Rajoy i el Partit Popular tinguen la sort que no es mereixen, i la conjuntura aviat inicie el canvi a positiu. Desitge que la crisi comence a remetre, i que comencen a crear-se milers de llocs de treball.

El Partit Popular ha practicat durant tota la legislatura la política del quant que pitjor, millor. Desitgem-los, no obstant, molta sort en la seua tasca de govern, per mínim que siga el marge d'actuació que tindran. Que triomfen per que millore la vida dels cinc milions de persones que estan patint la falta d'un jornal que dur a casa.