1) Què està passant a Grècia? Els dos grans partits, Nova Democràcia i PASOK, han vist com les urnes han castigat la seua inoperància (per dir-ho suaument) davant la crisi, l'electorat s'ha polaritzat i s'ha atomitzat en altres formacions menors, però d'importància creixent. Deixant de costat els nazis d'Alba Daurada (?), el més significatiu és el creixement espectacular de Syriza (Coalició d'Esquerra Radical), que ha passat de 6 escons (3.3% dels vots en 2004) a 52 (16.78% dels vots en 2012). És veritat que Syriza (que va ser la força més votada a les tres principals ciutats del país: Atenas, Tesalonica i Pireo) és una coalició en la que conviuen (imagine que amb dificultats) dues escisions de l'anacrònic Partit Comunista Grec, amb dues organitzacions trotskistes, una altra que es reclama maoista i una altra que se'n diu ecosocialista. Aquesta coalició, heterogènia a la que (continue imaginant) li resulta més fàcil elaborar un discurs d'oposició rotunda al que està passant, que proposar un programa de govern real, ha oferit els grecs quatre idees plenes de trellat: paralització de l'ajustament, abolició de la immunitat dels parlamentaris, reforma de la llei electoral i una moratòria en el servei exterior del deute; és a dir, deixar de pagar els asfixiants interessos mentre una auditoria internacional establisca l'origen d'eixe deute, l'origen del seu calvari econòmic i social.
2) Fa dies per què el govern alemany parla, dicta, sentencia com si fòra el govern europeu. Per què li marca la porta d'eixida de la Unió Europea a Grècia? Que hi ha darrere d'aquesta il.lícita i vergonyosa cessió de sobirania per part dels altres membres de la UE? Qui ha triat la senyora Merkel presidenta d'Europa? Què s'amaga darrere aquesta imperiosa exigència de que els grecs accepten suicidar-se col.lectivament a càmera lenta? És més que interessant un article d'avui a La Vanguardia, al qual es parla de les eleccions que se celebren a Renania del Nort-Westfalia. Si Merkel continua baixant en la seua cotització electoral, junt amb la victòria d'Hollande a França, potser encara tingam alguna esperança.
3) A propòsit d'allò que han dit els grecs que han votat Syricia (i que segons les enquestes van en augment), -amb els quatre punts del programa abans exposats-, la resposta dels qui manen a Europa és, segons ens conta LV, la següent: "Este ejercicio de soberanía y transparencia es visto en Berlín como un peligroso desafío, quizá porque una auditoria podría dejar en muy mal lugar, no sólo a los grandes partidos griegos sino también a los bancos franceses, alemanes y las exportaciones de armas de ambos países. Berlín y Bruselas han respondido con brutalidad. Los ministros alemanes de exteriores y finanzas, así como el presidente de la asociación de bancos alemanes, han amenazado a Grecia con echarla del euro. Bruselas ha retenido el pago de mil millones de su última transferencia de 5.200 millones. “Quien vota radical, debe contar con consecuencias radicales”, señalaba ayer un comentarista del primer canal de televisión.
4) Estan bojos els grecs que han votat Syricia? Què està passant a la Unió Europea? Qui mana i per què?
5) Podem treure experiència del que està passant a Grècia i amb els grecs des de casa nostra?
1 comentario:
Conclusió ràpida. La cesió de sobirania directa de Grècia a Alemanya és directament proporcional a la qüantitat de deute de la primera que la segona a adquirit i té pretensions de cobrar. Cedir per a Grècia resulta indispensable si opta pel rescat i per a Alemanya resulta un mecanisme per a garantitzar-se el cobrament.
Publicar un comentario