Els déus mercats i el Levante feliz

Dues notícies de la premsa d'avui; només dues: "L'atur puja a la Comunitat Valenciana i a Espanya baixa"; i "La Generalitat col.loca deute a un interés major que Grècia i Portugal". Està clar que tot i la confiança que Rajoy inspirava (encara com, que inspirava confiança) Europa, tot i la convicció del PP de que en fer les coses "como Dios manda" Espanya remuntaria la crisi, el ben cert és que --Fabià Estapé dixit, ja fa més de mig segle-- "no solo hemos tocado fondo, sino que seguimos escarbando". I el País Valencià, com sempre líder indiscutible. Som els millors, sens dubte, els més envejats sempre (bo, ara una miqueta menys)

El Govern Rajoy intenta acalmar els déus mercats oferints donzelles en sacrifici: l'educació, la sanitat, l'assistència social, les universitats, la investigació, els transports, etc., etc., etc. I els déus mercats bramen i bramen sense descans. I la cosina alemanya, roda i volta, cada vegada més neguitosa.

I jo em pregunte, com podriem detindre l'ira dels déus mercats des del nostre Levante feliz? No guanyariem credibilitat si cessarem tots els dirigents polítics i econòmics que ens han dut a la debacle? ¿I si a més de cessar els que encara estan ocupant el silló, la Justícia tancara a alguns d'ells i a d'altres que van estar al pont de comandament, com a responsables de la desfeta actual? Podria ser per corrupció i per balafiament de recursos públics, amb l'agravant d e gran escàndol social?

¿No seria un bon senyal de que a aquest Levante feliz dels nostres pecats ja no haviem de consentir cap altre bandoler de Sierra Morena com a responsable de govern? Ens coincidiríen una pau honorable els déus de l'economia i les finances? Tornaria a sonriure-nos la cosina alemanya?