Cada diumenge espere la columna del meu amic Alfons a Levante-EMV. Fa molts anys que ens coneguem, molts, i compartim diverses militàncies totes elles nobles a més no poder.
Una d'elles és la lluita irredenta per la memòria. A estes altures de la vida, en aquesta època de revisionisme històric, del desig de fer una re-escriptura de la història que practiquen les dretes hispàniques, eixa batalla per la memòria de la guerra i la dictadura s'ha convertit en central per a nosaltres.
A la dreta extrema i a l'extrema dreta -cada dia que passa són més la mateixa cosa-, sempre li hem resultat un destorb els historiadors. Ells tenen la història d'Espanya escrita des de fa dècades, de Don Pelayo a Franco, i tota ella és una gesta en la que el bé sempre s'ha imposat al mal.
Estic enrrollat-me. Res, que volia cridar l'atenció sobre la peça d'avui de Cervera, molt intimista, però també reivindicativa de la memòria basca. En aquest cas escriu des d'Euskadi.
I ho fa des del Santuari d'Arantzazú, un paratge al que vaig passar uns dies fa anys i mai oblidaré. Intenta acabar una nova novel·la, però la búsqueda de l'aillament ha deixat espai per retrobar-se amb amics i per a participar en un acte de memòria, un recordatori i una crida a no oblidar mai aquells que van morir per la causa de la llibertat a mans dels que sempre l'han perseguit.
Soc dels que espera la novel·la. Per si de cas cal confirmar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario