El Govern espanyol ha decidit rebaixar el límit de velocitat en autovies a 110 kilòmetres per hora amb la intenció, diu, de reduir el consum de gasolina. Que la mesura ha aconseguit partidaris i detractors és un fet. Personalment no tinc una posició sustentable en arguments sòlids i fonamentats. Intuititivament, tanmateix, tenia més que dubtes a propòsit de la bondat de l'ordre de l'Executiu. Això era, però, abans de llegir la premsa espanyola d'avui. Després de passar revista a les primeres pàgines, després de veure com la dreta i l'ultradreta mediàtica carrega contra la mesura, ganes tinc d'eixir a la carretera i no passar de 100 per hora..
El País titula a quatre columnes "La velocidad máxima se reduce a 110 km/h para ahorrar gasolina". És un titular simple, descriptiu de la notícia. No podem deduir si el diari està, editorialment, a favor o en contra de la mesura.
En una línia coincidient, La Vanguardia, a cinc columnes, quasi còpia el titular del col.lega madrileny: "La velocidad máxima baja a 110 para ahorrar gasolina". El diari barceloní manté la distància amb la decisió del govern, i informa de manera asèptica.
La Razón, a cinc columnes, ja li dona la primera puntada de peu al govern. Ja no es parla ni d'estalvi ni tan sols de gasolina: "España a 110 por hora". La notícia és aprofitada pel diari per adjudicar-li un pecat més al govern Zapatero: ha posat el país a una velocitat impròpia, d'una altra època passada, lenta.
En la mateixa direcció, el ABC, a cinc columnes, sentència: "El Gobierno frena a España". Ni estalvi, ni gasolina, ni velocitat. El Govern, directament, ha parat a Espanya. Si estem parats, com anem a eixir de la crisi? Cal canviar quan més prompte millor a Zapatero. Eixa és la conclusió.
El primer premi d'allò que diríem ètica periodística, no obstant, és per a El Mundo: Ocurrencia ante la crisis libia: prohibido conducir a más de 110. A quatre columnes el diari de Pedro José s'oblida de la gasolina, de l'estalvi i de la velocitat. I carrega contra el govern sense misericòrida: una ocurrència, una més d'aquest govern que no encerta ni per casualitat; i una prohibició: els tics soviètics, que diria el senyor González Pons, de Zapatero.
Agraït ha d'estar Zapatero que no li encolomen que és íntim amic de Gadafi o que té la culpa del que està passant al Magrib. Encara com.
Per què li diuen periodisme?, es preguntava l'altre dia José María Izquierdo. Doncs perquè, com diríem en valencià col.loquial, tenen la cara forrada de baqueta. Per això. La qual cosa no els impedeix donar lliçons d'ètica, periodística i no periodística, a tutti quanti. Així estan les coses. La campanya electoral va a ser molt, molt, molt llarga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario