Vistas de página en total

jueves, 3 de febrero de 2011

Una sobredosi de soma?

Circula per la xarxa un correu amb molta i documentada informació. Les hemeroteques són, massa bé que ho sabem, implacables. Però, la memòria és curta, o no fem l'esforç de posar una darrera de l'altra les notícies que els mitjans de comunicació van subministrant-nos des de fa mesos. El recull que va amunt i avall per correu electrònic és impressionant i esgarrifa el més valent. 
¿Com és concilia aquesta realitat contrastada amb el discurs oficial del govern valencià i el del partit que el recolza? ¿Quines dosis diàries de soma estan ingerint tants i tants que s'empassen aquest discurs, i creuen viure en un món feliç en el que tot està perfectament dissenyat i gestionat? I allò que no ho està, és per culpa d'altres?
I els qui no prenem de soma, no hauríem de fer alguna cosa més que queixar-nos i lamentar-nos?
Fa molts anys vaig escriure un text relacionat amb la que va ser la meua tesi doctoral. Aquesta investigació tracta sobre les repercusions de la I Guerra Mundial a les comarques centrals valencianes. L'article al qual em referia du per títol, i el cite de memòria, "La queixa i el lament front a la crisi agrària de la Guerra Gran". 
Com veieu, jo també practique eixe costum tan valencià de queixar-me, lamentar-me, com ja era habitual per aquestes terres als anys 1914, 1915, 1916...  Clar que cap al final d'aquella dècada 1917, 1918, 1919..., de cop i volta, passarem a una fase de fortísimes tesions socials i polítiques, de vagues, de disturbis, de crema de collites, de violència i morts als carrers, de repressió inclús a càrrec de l'Exèrcit. En un llibre posterior, vaig denominar aquell període com l'Època del Avalots.
Ara són altres temps, una altra realitat social i política, un altre context internacional, i això afortunadament no passarà. Però, la queixa i el lament sembla una tendència local.
Tal vegada, algun jove historiador del futur interessat en estudiar la societat valenciana dels inicis del segle XXI farà com vaig fer jo fa dècades: posar-li moltes hores a l'hemeroteca. Doncs bé, ací li puc oferir una miqueta de faena feta. En 2011, després de quinze anys d'administració popularista, la situació económica del govern valencià, segons la premsa...

Ni para los trabajadores de la Fórmula 1 http://www.larepublica.es/spip.php?article18537

Cada valenciano debe 4.000 €, los terceros que más debemos de España http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/09/05/lideres-deben/736394.html
To be continued.

Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)