El tancament del senyal de TV3 és la darrera galtada que els opositors i els desafectes al règim hem rebut. És important i dolorós, però no pensem que aquesta nova agresió a la pluralitat democràtica i a la intel.ligència en sentit estricte va a mobilitzar la ciutadania. Demà dilluns hi anirem a la convocatòria i ens penedirem en grup. Un grup que no serà d'aquells que fan treemolar un govern, però hem d'anar-hi. Si més no pels historiadors del futur, que quan estudien les dècades inicials del segle XXI valencià troben algun disentiment, alguna protesta tot i que minoritària.
Ara bé, això de no veure TV3 és una gota d'aigua en l'oceà. Estem a un País amb 45.000 milions d'euros de deute, en el que la taxa d'atur és la tercera més elevada d'Espanya, en el que estem com a líders quasi en tots els indicadors negatius, des del fracàs escolar a la despesa farmaceútica, des de la fallida d'empreses a la manca d'inversió pública en educació, sanitat i intervenció social. Davant d'aquest escenari, ¿no hauríem de fer alguna cosa més que concentrar-nos de tant en tant uns quants centenars, o uns quants milers, que no anem a discutir per xifres?
Què estem fent nosaltres per canviar les coses?
D'acord, estem en situació de fallida com a territori econòmic. Si forem independents, la Unió Europea ja hauria imposat mesures i retalls econòmics i socials a canvi d'injectar euros al nostre sistema econòmic. Com que no ho som, d'independents dic, [encara com], ahí està Espanya i nosaltres podem continuar oferint-li noves glòries. Tot això està molt bé, però, insistisc, què estem fent, com ens diria el Tio Sam, per guanyar aquesta guerra [sense violència explícita, Laudamos Deo].
Allà pel 2007 vam encunyar allò de Ja en tenim prou!!! Però, l'electorat no va atendre la consigna i va renovar la majoria absoluta del PP.
Han passat quatre anys i tot ha empitjorat. Alfons [Cervera], què diria el Tío Bulla a hores d'ara? [recordeu-lo: "Mires pande mires, to es mortífero"] Ens queixavem de corrupció, i mireu què ha passat; ens queixavem de destrucció del territori, d'ensorrament cultural, d'enfonsament de l'economia, de... I quatre anys després, com està el País?
La responsabilitat del que està passant, i del que no passa també, és dels ciutadans, de tots nosaltres.
Però, i els nostres partits polítics, quina responsabilitat els pertoca? Què han fet de nou durant aquests quatre anys, per canviar l'escenari polític valencià? Ara tots comencen a demanar-nos el vot. Molt bé. Però, per a fer exàctament què?
Podem parlar d'aquest tema, o serà fer-li el joc al PP?
No hay comentarios:
Publicar un comentario