Mourinho és del PP?

Als que ens apasiona el futbol estem seguint amb extrema tensió l'eliminatòria de Champions entre el Real Madrid i el FC Barcelona. Primer va ser la Lliga espanyola, pre-resolta amb el 5-0 dels catalans, i ara quasi liquidada en favor dels xicots de Guardiola. Després, la Copa del Rei a Mestalla, on van imposar-se els homes de Mourinho, amb la tolerància de l'arbitre, en un partit de múscul i males formes, les mateixes que fa servir l'entrenador portugués cada dia. Després, vingué una nova victòria barcelonista a Madrid, tot superant la gespa alta i seca i la conducta violenta d'alguns jugadors del Real Madrid, entre els quals destaca aquell que respon per Pepe, un alter ego del tal Mou, al qual representa dins el terreny de joc. I en acabar el partit, ai mare!, vingué la roda de premsa de l'entrenador portugués.

Vaig veure l'eliminatòria per Canal Sur i, francament, la cosa no va tindre desperdici. Narrador i comentaristes eren madridistes els homes, i tot i amb això no van poder amagar ni el seu disgust pel plantejament de Mourinho, ni per les males formes de molts dels seus jugadors. Tot amb tot, la retransmisió va incloure, íntegra, la roda de premsa del portugués (de la de Guardiola un poquet només, perquè, segons van dir, teníen que emetre un programa sobre una escola de toreros (sic)).

En veure i escoltar l'entrenador del Real Madrid no vaig poder evitar connectar les seues paraules, els seus arguments (?), el seu llenguatge no verbal inclús, a les formes i maneres a les que ens ha acostumat el Partit Popular durant els darrers anys. Qui és més desagradable, antipàtic, patibulari, ofensiu, agre i maleducat que José Mourinho? Sols tinc un nom: José María Aznar.

¿A qui ens recorda eixa pauta de comportament que consisteix en acusar sense proves, en fer judicis de valor basats en el no res, en desqualificar a l'altre, en deslegitimar-lo, en negar-li fins i tot la menor virtut i, quasi, el dret a existir? Doncs a María Dolores de Cospedal, a Federico Trillo, a Jaime Mayor Oreja, a Soraya Sáez de Santamaría, a Esteban González Pons, a Rafael Blasco i, molt especialment, a dos personatges de nota com són Francisco Camps i Mariano Rajoy.

Qui va inventar allò del "Contubernio judeo-masónico-marxista" en la seua versió actual? ¿Qui clama contra la confabulació del Govern de Zapatero, la policia, la Guàrdia Civil, els jutges que no els donen la raó, la SER, El País, i tutti quanti que els critica, els acusa o, senzillament, els demana explicacions? Qui veu "la paja en el ojo ajeno", i no veu "la viga en el propio"? No ho fa el PP tots els dies?

Qui clama contra la UEFA, la FIFA, els àrbitres espanyols i estrangers, el Villarato, els mitjans de comunicació tret del MARCA, l'Sporting de Gijón, la província de Màlaga, Josep Guardiola, UNICEF i no-se-quantes persones, organismes i institucions més, que han fet un contuberni per a evitar que el Real Madrid obtinga tots els títols i copes de la Via Làctea? No ho fa José Mourinho tots els dies?

Pregunta: és Mourinho militant del PP, o sols actua com si ho fòra?