Rectificant a Bill Clinton: "[No] és [sols] l'economia, estúpid" (1)

Poc abans de les eleccions de 1992, George Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics, fonamentalment a causa de els seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic; la seua popularitat llavors havia arribat al 90% d'acceptació, un record històric. Un dels assesors de campanya de Bill clinton, James Carville, va proposar que aquesta havia d'enfocar-se sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i les seues necessitats més immediates.

En aquest context va nèixer la frase "és l'economia, estúpid", una espècie de slogan no oficial de la campanya de Clinton, que va resultar decisiu per a modificar la relació de forces i derrotar a Bush. La frase es va instal·lar, des d'aleshores, en la cultura política nord-americana i també internacionalment.

Avui, el diari Las Provincias edita una enquesta. En ella, sintetitzant-la al màxim, podem veure que:

- Valoració de la Gestió del Govern de Camps: Negativa, 42%; Positiva 28%
- Valoració de Camps: Negativa, 49%; Positiva, 26%

Davant eixa valoració tan negativa, tant del President com del seu Govern, sorprén molt la previsió de suport electoral:

- PP, 52%
- PSPV, 30%
- EU, 6%
- Compromís, 3%

Com és possible? Òbviament, els qui tenen una opinió negativa de Camps i del seu Govern són els que voten opcions distintes del PP o són els qui no voten. ¿Si els contraris a un govern del PP guanyen als partidaris per 42-28 i per 49-26, com és que perden les eleccions per un 52-39?

Dues explicacions: per la dispersió del vot en tres candidatures i per la deserció electoral d'una part significativa dels contraris al PP. Conclusió: El PP guanya per golejada beneficiant-se de l'abstenció. 

L'escenari de campanya és molt distint del de Clinton contra Bush en 1992. Ni Camps ni el seu Govern tenen bones quotes de popularitat, però mantenen el suport electoral dels seus. Què es pot fer, doncs?

Una idea sobre la que podríem reflexionar: la de girar-li la mà a James Carville, i refer el seu famòs slogan, tot sentenciant: "No és sols l'economia, estúpid".

L'economia va fatal de la mort, que diria el clàssic, tant a Espanya com al País Valencià. Aquesta realitat és transcendental, però...  n'hi ha més coses que l'economia.

(Continuarà).