Rectificant a Bill Clinton: [No] és [sols] l'economia, estúpid! (2)

L'economia va mal, molt mal. Qualsevol conversa formal o informal, passa aquests dies per l'economia, per l'atur, per les empreses que tanquen, per l'angoixa de tantes families, per la reaparició del verb emigrar, pels joves sense faena, pel dolor de tanta gent, per la por a no veure llum en la foscor del túnel. Però, cal alçar una mica els ulls de terra, cal mirar cap al darrere per veure tantes i tantes coses com hem fet malament; i cal mirar al davant per entreveure què podem fer per pal.liar, per contindre, per revertir aquesta situació que està angoixant a tants i tants. A tots, tret d'aquells que trafiquen i s'enriqueixen amb el dolor de la majoria.

Mirant al darrere veurem ingenuitat, comoditat, torpesa, irresponsabilitat. No vull culpar els polítics, no a tots. Alguns van ser oportunistes, altres van ser innocents, també ni ha que van ser impotents. Aquests mereixen la crítica i, de vegades, el rebuig més ferm a les seues males pràctiques.

Altres, molts entre aquells que tenien i tenen les més altes responsabilitats, han fugit cap al davant creguent-se les seues pròpies mentides. Alguns han robat, han malversat, han enganyat, s'han enriquit i, sobre tot, han traït els principis més elementals de l'ètica de la cosa pública. Uns hauran de ser desqualificats per a dirigir les nostres institucions polítiques, i alguns hauran d'anar a parar a la presó.

I és que el problema no ha estat sols l'economia. És l'abandó o, en segons casos, el desconeixement dels més elementals valors que han de defensar aquells que arriben a assolir responsabilitats de gestió política a les nostres institucions. Primar allò públic, allò col.lectiu, sobre allò privat, sobre allò individual; posar-se sempre del costat dels dèbils i no dels poderosos; apostar per la llibertat individual inalienable dels ciutadans; primar la solidaritat per sobre l'egoisme; potenciar la participació de quants més millor en la gestió d'allò que a tots ens afecta; procurar l'educació i la salut públiques com a bens bàsics, vitals, de l'individu; fer aplicar la llei amb duresa als qui la vulneren; defensar l'esforç, el compromís i la responsabilitat com a valors inequívocs del ser humà, posant negre sobre blanc que la vida és complicada, que ens exigeix treballar de valent per a aconseguir viure-la plenament; deixar els legítims interessos partidaris, sempre parcials, per darrere dels interessos generals de la població; no deslegitimar els qui no pensen com nosaltres, no desqualificar-los per norma; entendre que la discrepància i la contradicció formen part ineludible de la vida en societat, i que ha d'enriquir-nos en compte de perjudicar-nos; respectar els altres sense intentar imposar-los les nostres creences més íntimes...

Cal entendre que la democràcia amb alta participació és imprescindible per a que aquesta forma d'organitzar la convivència en societat no siga sols un conjunt de formalitats, importantísimes però insuficients. Cal que la democràcia tinga qualitat, la més alta qualitat que pogam assolir entre tots.

Hem de resistir en aquesta època terrible. Però, hem de resistir avançant. Creant societat civil, enfortint les associacions cíviques, potenciant les agrupacions polítiques, sindicals, ciutadanes. Participant activament, aportant allò que pogam aportar. Cal recuperar els valors que en altres èpoques ningú no discutia. No n'hi ha millor forma d'organitzar la convivència social que aplicant les pautes de la democràcia que coneguem. Les coses estan molt malament. No n'hi ha massa motius per a il.lusions fonamentades, però hem d'aplicar allò de l'optimisme de la voluntat contra el pesimisme de la raó. El professor Judt va escriure, amb encert, que una cosa és tèmer que un bon sistema no puga mantindre's i una altra molt distinta perdre la fe en el sistema.

Doncs això. Mantinga'm la fe en el sistema. Recuperem valors. Recuperem ciutadania. Recuperem espais per a la lliure participació en la gestió de la cosa pública. Votem, votem, votem, com l'inici d'una nova època en la que sabem que tot i ser importantísim, votar no és suficient. Ens ho hem de creure d'una vegada per totes: En som molts més dels que ells volen i diuen.