Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes han publicat un escrit de la major importància, sota el títol d'"Universitat, justícia, societat". No és un manifest, encara menys una queixa. És una reflexió de gran calat, particularment encertada i amb la qual m'identifique. Entre altres coses, diferencien entre allò que és legal i allò que és injust en matèria de legislació educativa. Paga la pena llegir l'escrit i difondre'l. Al seu text, els rectors catalans conclouen diguent: "Els responsables de les universitats estem obligats, naturalment, a complir el que estableix la llei, al marge de si considerem les mesures justes o injustes. Però també estem obligats a manifestar quan creiem que la mesura no és apropiada o és injusta i hem de treballar perquè tan aviat com un nou marc legal ho permeti, la situació es reverteixi".
Escric aquest post des de Brasil, on estic fent una estada acadèmica de dues setmanes, a la regió del Nordest, en concret a la Universidade Federal de Rio Grande do Norte i a la Universidade Federal de Paraiba. A banda de les tasques relacionades amb la meua disciplina, la història, he tingut la possibilitat de reunir-me i raonar amb autoritats educatives de Rio Grande do Norte, en concret amb la Secretària d'Educació d'aquest estat i amb altres responsablesdel seu equip, amb les quals tinc bona amistat des de fa anys.A més, tinc reunions previstes amb les rectores de les dues universitats i amb responsables de relacions internacionals d'aquestes. Igualment, a Joao Pessoa, està prevista una nova trobada amb dirigents del SEBRAE (Agência de Apoio ao Empreendedor e Pequeno Empresário), per a col.laborar amb ells des de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat de València. En tots aquests contactes, converses, reunions, la idea brasileira és que cal invertir, invertir i invertir en educació, en formar més i millor la seua població activa.
Al seu escrit, els rectors catalans afirmen --com a un exemple que ens ha de fer pensar-- que la Universidade de Sao Paulo, amb menys estudiants que la Universitat de Barcelona, rep més pressupost de l'Estat brasiler que totes les universitats catalanes juntes reben de l'Estat espanyol. A més a més, donant-li pes a la línia argumental dels rectors, el govern de Dilma Rouseff acava d'anunciar el Programa Ciència Sem Frontieras, amb l'bjectiu d'enviar --en 4 anys-- 75.000 becats de grau, postgrau i post doctorat brasilers per tot el món.
Ciência sem Fronteiras pretén "promover a consolidação, expansão e internacionalização da ciência e tecnologia, da inovação e da competitividade brasileira por meio do intercâmbio e da mobilidade internacional. A iniciativa é fruto de esforço conjunto dos Ministérios da Ciência, Tecnologia e Inovação (MCTI) e do Ministério da Educação (MEC), por meio de suas respectivas instituições de fomento – CNPq e Capes –, e Secretarias de Ensino Superior e de Ensino Tecnológico do MEC".
A més a més, "O projeto prevê a utilização de até 75 mil bolsas em quatro anos para promover intercâmbio, de forma que alunos de graduação e pós-graduação façam estágio no exterior com a finalidade de manter contato com sistemas educacionais competitivos em relação à tecnologia e inovação. Além disso, busca atrair pesquisadores do exterior que queiram se fixar no Brasil ou estabelecer parcerias com os pesquisadores brasileiros nas áreas prioritárias definidas no Programa, bem como criar oportunidade para que pesquisadores de empresas recebam treinamento especializado no exterior".
El Govern brasiler entén que el país necessita grans contingents de mà d'obra qualificada, perquè si no ho aconsegueixen la seua mancança no generarà més que endarreriment i barrarà el desenvolupament del país. Llavors, allò que fa, lògicament, és invertir a la Universitat.
Mentrimentres, el govern de Rajoy retalla i retalla i retalla pressupostos de l'ensenyament, ofega l'escola pública, asfixia les universitats, i els nostres graduats han de buscar en l'emigració una alternativa laboral. Haurem de veure si Brasil pot convertir-se en una destinació preferent per a la millor generació d'universitaris espanyols. A casa nostra no sembla que tinguen massa de futur, ni sembla que Espanya els necessite. I això que Mariano Rajoy diu que "lo mejor de España son... los españoles".
No hay comentarios:
Publicar un comentario