Gandia o les alegries d’un funcionari

          A les acaballes de l’any 2002, el Rector Tomás va nomenar-me director de la Universitat d’Estiu de Gandia, i la meua vida va canviar.

Han passat quasi deu anys, i he fet milers de kilòmetres anant a la ciutat ducal des de Sagunt o des de València (segons dies i èpoques). Sempre, ―excepte la darrera etapa com a responsable (molt curta)―, vaig anar amb plaer, ―gaudint dels efectes sobre el paisatge de la llum del matí, que canvia tant segons les estacions de l’any―, amb ganes de propiciar i potenciar les relacions de la Universitat de València amb Gandia i la seua àrea d’influència, i això treballant, col·laborant, participant, amb els distints actors polítics, econòmics, socials, informatius i culturals de l’àrea. Convençuts tots que podíem contribuir al desenvolupament integral del territori i dels seus habitants.

Va ser aquesta relació estreta entre la Universitat i la ciutat la que va permetre que d’una activitat anual, quinze dies intensos amb la Universitat d’Estiu, passarem a una presència permanent amb la creació del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València.

Vam anar fent-ho tot sense preses però sense pauses. Vam conformar un equip de persones que ha demostrat la seua qualitat professional i humana a tots els que han tingut alguna relació amb nosaltres. Hem aconseguit tindre un calendari ple d’activitats de formació de grau i postgrau, de transferència de coneixements i de resultats d’investigació , de relacions internacionals, de generació i difusió cultural. I vam replicar amb molt d’èxit a Gandia allò que és a València la Nau Gran. Efectivament, amb la UniMajors la Universitat de València ha aconseguit tindre quasi mig miler d’estudiants majors de 55 anys. 

Tenim cinc cursos en marxa, més el curs d’espera activa per als que no aconseguiren entrar el curs passat, atés que la demanada va ser superior al nombre de places que podíem oferir. A més, els Cursos d’Hivern, el GeoMajors i l’ArtMajors, que porten els estudiants arreu País de la mà de la geografia i l’art, i la pròpia Universitat d’Estiu. I tenim un envejable claustre de professors que són tan lloats com reconeguts pels estudiants.

Són innumerables les satisfaccions que com a servidor públic he rebut a Gandia. Moltes d’elles han tingut relació amb la UniMajors, i és que reconforta professionalment moltíssim que els estudiants et paren pel carrer o pels corredors del Centre, i et diguen que són feliços per poder anar a la Universitat; o que gràcies a la Universitat estan vivint la millor experiència de la seua vida; o que no volen acabar la seua vinculació universitària de cap manera. Semblarà hiperbòlic, una gran exageració de part meua, però tinc testimonis de que això m’ha passat en moltes ocasions durant els darrers cinc anys.

Clar que també he tingut disgustos, patiments i insomnis provocats per la meua relació amb Gandia. Mai no oblidaré el dia de Sant Fermí de l’any 2007, ni la no renovació de dos contractes a persones de l'equip a finals de l’any 2011, per citar només dues coses. La darrera ―fent valdre la sentència “la administración no tiene corazón”― encara em fa mal.

Divendres passat vaig tornar a Gandia ―no ho havia fet des que fa uns mesos vaig dimitir com a director― en rebre la invitació dels estudiants de la UniMajors, en concret dels cursos de quart i cinqué, que van ser amb els que fa un quinquenni vam començar l’aventura de posar en marxa la formació per a majors de 55 anys.

         A més de rebre com a regal una joia bibliogràfica en tres volums, una de les estudiants, en nom dels seus companys, ha llegit unes sentides paraules sobre la meua persona i la meua gestió que ―tot i que m’han enrojolat una miqueta―  he agraït de la forma més senzilla i sincera que he sabut. He dit, al meu torn, que el major mèrit que poden atorgar-me és el d’haver impulsat, coordinat i dirigit un equip de professionals d’excel·lència ―de professors i de personal no docent― que ha treballat sempre amb la voluntat de fer explícita la capacitat i la potència formativa de la Universitat de València, i de fer-ho sempre amb diligència i amb un somriure.       Aquest equip de persones forma alegre i satisfet en una gran fotografia que he posat amb orgull a un lloc destacat del meu despatx a la Facultat.

          Quan vaig arribar a Gandia pràcticament no coneixia ningú, i quasi una dècada després he deixat allí tants afectes que cada dia els faig de menys. A ells i a tots els amics de la Institució a Gandia vull dir-los que com a servidor públic, com a funcionari, m’han recompensat amb escreix l’esforç i la dedicació que jo he pogut desenvolupar representant la Universitat de València. Gràcies, doncs, per pagar-me amb alegria.