Algú sap res de la Conferència Episcopal? - em preguntava jo- ¿I de monsenyor Martínez Camino, eixe defensor aferrisat de totes les causes nobles, com ara la família i els nasciturus? Fa temps que no tinc notícies d'ell, i em té intrigat. Serà que no li preocupen les families sense faena i sense ingressos? I del cardenal Rouco Varela, sabeu alguna cosa? Tantes manifestacions abans, amb el Papa de Roma i tot, i tant de silenci ara.
A tomb de les meues paraules al mur de Facebook, l'amic Jesús Pàrraga, que sempre respon als meus comentaris sobre l'Església Catòlica, va convidar-me a debatre sobre temes que estan més enllà dels meus sabers. I és que jo no tinc formació per a debatre qüestions doctrinals. A més, són coses que no m'interessen. Si els de la HOAC o els de Caritas se senten o no Església és un assumpte que està més enllà de les meues preocupacions. Allà ells. Caritas és una entitat confessional que em mereix el màxim respecte, com tants altres organismes o persones que estan més prop del Jesús de Natzaret i dels Evangelis (fins on jo conec) que de la Cúria Romana o de la pròpia Conferència Episcopal.
Dit això, he de manifestar que respecte les conviccions religioses de tothom mentre que -en funció dels seus dogmes o de les seues conviccions íntimes- no em diguen el que està bé o el que està mal, el que puc fer i el que no, el que és ètic i el que no ho és. I això és, justament, allò que l'Església Catòlica ha fet, fa i farà a tot arreu; però a Espanya, corregido y aumentado. És per això què, respectant les supersticions de cadascú, em sobta (relativament, sols relativament; per estètica, més aviat) tanta bel.ligerància abans contra un govern (moderadament) d'esquerres, i tant de silenci (còmplice) amb un (radical) de dretes.
Més enllà d'això, de l'Església no m'interessa més que s'obliden de mi, que no em parlen, que no em diguen. No vull veure un capellà ni de lluny. Han fet tant de mal en aquest país que mai no he comprés que gent valuosa, compromesa, solidària i valenta accepte formar part de l'estructura anacrònica, autoritària i al servei dels poderosos que és l'Església Catòlica.
Per exemple, i podríem posar-ne uns quants: ¿Com és que hi ha algú, al món al que vivim, que accepta l'exclussió i la submissió de les dones que predica el Catolicisme actual? On està la diferència entre aquests integristes i els altres integristes que coneguem?
Conclusió: propose que aquell que vullga capellans, que se'ls pague. I que als qui no participem de les seues creències, que ens deixen tranquils per a que ens condemnem al foc etern de l'infern.
1 comentario:
Havia pensat escriure un comentari més llarg i raonat tot considerant que el Cristianisme en general i l'Església Catòlica Romana en particular són temes prou importants des d'un punt de vista històric, sociològic i filosòfic, però amb aquests condicionants que poses al debat... millor parlem de futbol:
“no tinc ni títols ni ganes de discutir-te qüestions de fe”
“als qui no tenim la gràcia, que no ens destorben”
“jo no tinc formació per a debatre qüestions doctrinals. A més, són coses que no m'interessen”
“és un assumpte que està més enllà de les meues preocupacions”
“respectant les supersticions (sic!) de cadascú...”
“de l'Església no m'interessa més que s'obliden de mi, que no em parlen, que no em diguen.”
“mai no he comprés que gent valuosa, compromesa, solidària i valenta accepte formar part de l'estructura anacrònica, autoritària i al servei dels poderosos”
Publicar un comentario