Comença el nou any i els
republicans practicants no tenim reis mags als qui demanar-los que atenguen les
nostres il·lusions. Però sí les tenim, quin dubte cap, per al cicle que acaba d’obrir-se.
Aquests dies inicials són el temps propici per als balanços, per a reflexionar
sobre el fet i el no fet durant l'any que ha acabat. I, clar, també, per a
afrontar l'entrant amb la força que l'assumpte mereix.
2014 no ha sigut un any fàcil,
dit siga des de la ciutadania a peu de carrer. La multicrisi que a tants està
deixant en la cuneta no ha finalitzat, diga el que diga eixe ciutadà president
[del govern] que no sé catalogar si com a estult o com a pervers. Em pregunte com
rebran les seues paraules, insistisc, entre estúpides i malvades, aquelles
persones que estan patint les serpentines més esmolades d'aquesta maleïda
política d'acontentar als poderosos oferint sacrificis humans en l'altar dels
maleïts mercats. Tampoc sé com digereixen les paraules del ciutadà ministre
[d'economia] aquells que veuen el seu lloc de treball penjant d'un fil, quan li
senten dir que ja ningú té por de perdre l'ocupació. Ignore com encaixen els
malalts d'hepatitis sense la medicació adequada les paraules del ciutadà
ministre [de sanitat] quan diu que el fàrmac que necessiten és molt car, però
que no es preocupen, que estan sobre l’assumpte.
L'any 2015 que ara comença es
presenta per a els qui no es conformen amb el mal govern actual com un temps
carregat d'expectatives i, també, d'il·lusions. No obstant això, em pregunte
com ho encaren aquells als quals els han fet perdre la confiança en la reversibilitat
de la seua situació. Em referisc, clar, als empobrits, als desocupats, als
precaris, als espantats, als emmudits, als desnonats, als agredits, als
indignats. Els tenim a milers, a milions.
Si els republicans practicants
creguérem en els Mags d'Orient els podríem demanar per a ells algun ungüent
màgic, alguna fórmula magistral d'ampli espectre, que els aportara
clarividència per a reconèixer als engalipadors i als venedors de fum, i que
els insuflara capacitat de resistència i de rebel·lia democràtica.
Resistència perquè cal seguir i
rebel·lia perquè no queda una altra que revoltar-se pacíficament contra un
govern que tracta als ciutadans com a mercaderia; un govern que és un portanoves
servil de gent molt principal i molt poderosa que viu lluny i que solament atén
als seus interessos concrets, a les grans variables econòmiques, als dictats
dels mercats i a maximitzar els beneficis dels que més tenen, sense que els
importe un rave si de les seues grans i egoistes decisions es deriva dolor,
sofriment, llàgrimes i espant per a tants.
Aquella plaga bíblica que va
caure sobre aquesta terra i altres properes, a la qual anomenen crisi, encara
no remiteix. El capatàs al que ací se li va encomanar el govern va resultar ser
més fals que un duro sevillà. Alguns estàvem convençuts que no era de fiar,
però molts li van donar crèdit a ell i als seus companys de militància. Tot era
mentida, tot va ser un engany; una estafa immensa i cruel de la que ara molts dels
qui el promocionaren es lamenten. Que bé vindria que un bon carregament
d'aquella poció que aclarira les idees, que il.luminara l'intel·lecte dels qui
ja van ser enganyats amb tanta vilesa. Que no tornen a engalipar-los.
Els que han perdut el treball,
els que van ser desnonats de les seues cases, els que no aconsegueixen recobrar
la salut, els vells que sobreviuen amb pensions insuficients que a més
reparteixen amb els seus fills i néts, els que han perdut bona part dels seus
drets laborals, els que han hagut d'emigrar i els que pensen a fer-ho, els que
abominen dels corruptes, els que s'estan portant la pitjor part de la crisi,
tots aquests, han de considerar seriosament la necessitat de rebel·lar-se
democràticament, de dir prou. En 2015 cal canviar els governs indignes, cal
canviar de política econòmica i de política social.
No faltarà qui diga que faig
demagògia i, −està de moda fer-ho−, que faig populisme. Està en el seu dret.
Servidor, en contrapartida, pensarà que qui així em catalogue és un aliat
complaent d'aquells que repeteixen any rere any que al pròxim vindrà la
recuperació i que de nou serem feliços fins a dir prou; un còmplice dels qui
han desenvolupat una immensa capacitat per a aïllar-se de la realitat de la gran
majoria de la gent, per a tancar-se en la seua bambolla de poder i supèrbia, i
per a mentir sense que la cara se’ls faça vermella, sense que els facen mal les
vísceres.
Mentir i ignorar els efectes de
les seues mentides no els provoca ni vòmits ni febres. Res denota, a simple
vista, que saben que estan enganyant a qui l’escolta. Bé, sí, rectifique: quan
les mentides són de les grosses, un inamagable tic ocular els delata. Per poc
que un es fixe, eixe espasme involuntari és clarament perceptible.
Els ciutadans haurem de
desemmascarar-los del tot, posar-los enfront de l'espill de la realitat. I
expulsar-los per molts anys de qualsevol instància de govern. Ja han demostrat
amb escreix que no són ni honests, ni bons gestors de la cosa pública.
No hay comentarios:
Publicar un comentario