No entenia tantes expectatives com havia aixecat el discurs
de nadal del Rei. Què ha de dir l’home com a novetat, si quant més calle és
millor per a tots? Des del meu
republicanisme deutor de la raó i dels sentiments, però imperativament respectuós amb una
institució tan anacrònica com allunyada de la vida real de la ciutadania, no es
pot més que posar negre sobre blanc que el discurs de Felipe VI va ser un
seguit d’errors des del principi fins al final. No va encertar ni el decorat,
ni el to, ni la forma.
En compte d’una certa i tradicional ―pretesa― intimitat
familiar a La Zarzuela, va triar un saló imperial ostentós per a adreçar-se a
una societat colpejada per la crisi, amb tantes famílies sense recursos i amb massa
gent amb poc que celebrar. No, no va ser una bona elecció.
El to va ser condescendent, enumerant coses que no
cal sinó desenvolupar més. Millorar la sanitat i l’educació
pública, i reduir la inseguretat econòmica i la desigualtat social van merèixer un
parell de ràfegues en el discurs, però aquests desitjos estan en les antípodes
del que ha estat la política de l’actual govern durant els darrers quatre anys,
així que seria bo i millor que ho parlara amb Rajoy. A veure que en pensa.
La forma del discurs va ser circular. Espanya, la seua
antiguitat i la seua fortalesa, junt amb l’orgull de ser espanyols, amb tantes
coses com ens uneixen [i si no són tantes?], va ser la idea vertebradora de
manera explícita de la meitat del discurs, i la idea que surava de manera
implícita de l’altra meitat. Potser per això van triar aquell saló tan poc
habitable: per a impressionar a les ànimes beneïdes que estaven davant el
televisor?
Algú podria preguntar-se de què va a parlar el cap de l’Estat
espanyol si no és d’Espanya. Tindria raó per a fer eixa objecció, però el
problema és des d’on parla eixe mandatari. Ho va fer des del respecte sacrosant a
una Constitució cosificada i ultrapassada per la realitat. ¿No és conscient el
Rei del que està passant a l’Espanya política i partidària? A ben segur que
coneix en profunditat els resultats de les darreres eleccions. Llavors, així i
tot, el cap de l’Estat ens encoratja a enfortir la cohesió nacional? Dins l’actual
marc constitucional? ¿Sense canvis en profunditat, sense escoltar allò que la
part més dinàmica de la societat espanyola està assenyalant clarament sobre el
particular? Sense saber ni quants ne són els que no volen formar part d'Espanya?
A les paraules de Felipe VI no cal donar-li més importància que
la que tenen, però crec què ―tal i com veig el pati― més que ajudar a conciliar,
recolzen el convenciment en molts de que eixa Espanya de la que parla el
monarca no és, precisament, una proposta atractiva i respectuosa amb ells. Ans
al contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario