"Quiero que todo el peso de la ley caiga sobre el caso Gürtel", ha declarat a la premsa el senyor Mariano Rajoy. Acte seguit ha afegit, tan pinturero ell, que "es ridículo pretender que Camps se haya vendido por tres trajes".
Què voldrà dir amb la primera frase? Doncs una obvietat: que la llei ha de ser aplicada als que l'han violentat; que el pes de la llei ha de caure sobre els delinqüents. Qui pot dir res en contrari? Allò que ens ha dit Rajoy és, per tant, una evidència. Una cosa que tothom recolza.
I amb la segona frase? Amb aquesta ja no afirma, ja no pren partit per la posició majoritària entre la ciutadania. Ara ell ens parla d'una creença, d'una opinió subjectiva: diu que és ridícul que un alt dirigent polític faça malbé la seua carrera per una corruptela menor (que això vol dir allò de "tres trajes y unas corbatas de nada"). I torna a encertar: és ridícul. Quasi podríem dir que és, fins i tot, ridícle. Però, és cert? Sí o no?
El senyor Rajoy sap que la cosa no acaba amb ridícul sí o ridícul no. El problema no és que l'aspirant a ser el pròxim president del Govern d'Espanya considere que la causa per la que Camps està pròxim a seure davant un jurat és ridícula. El problema és que, ridícula o no, la circumstància s'ha derivat de les relacions -inclús d'íntima amistat-, de Camps amb els delinqüents que dirigien la Trama Gürtel.
Llavors, com conciliem la primera i la segona frase de Rajoy. Què ens ha dit Mariano Rajoy amb aquesta entrevista? Doncs, com sempre: ni sí ni no, sinó tot el contrari.
Potser recordeu que a les vespres del primer round entre el Barça i el Madrid d'aquesta temporada (aquell que finalitzà amb el 5-0 que encara cou al madridisme), Rajoy va ser preguntat per quin resultat esperava. I va contestar que ell esperava un 2-2. Ni amb això va prendre partit, seguidor declarat com és de l'equip del senyor Florentino Pérez. Vol acontentar a tots, sempre. No vol definir-se mai. No es banya el cul passe el que passe.
Ara alguns es pregunten per què Rajoy no elimina a Camps i posa un altre cap de llista per a les eleccions autonòmiques, atés que el resultat de victòria no perilla per a ells. Com a resposta avancen un altre interrogant: quin deute té Rajoy amb Camps, que no pot desfer-se'n d'ell?
Servidor pensa que, tot i que alguna hipoteca ha d'haver, el senyor Rajoy no cesa Francisco Camps perquè és incapaç de prendre una decisió només la carretera se li empina una miqueta. No és capaç ni de fer un pronòstic futbolístic una miqueta agossarat. Com va a prendre una decisió complicada?
Ves quin líder ens ofereix la dreta espanyola! Que el Senyor no ens envie el que pugam aguantar!
1 comentario:
Però el pitjor de tot és que sembla que l'estratègia funciona. Que és el que aconsellen els assessors d'imatge. Imagina, resulta que al remat votem al desconegut, o millor, al que no ha fet cap proposta esbiaixada
Publicar un comentario