Rodrigo Rato, el FMI i l'espant que tots dos provoquen

El meu amic Alfons Cervera ha citat per escrit en diverses ocasions, i de paraula moltes més, una sentència d'un home vell i savi d'allà per les terres de la Serrania: "Mires pande mires, to es mortífero". 

Acabe de recordar-les en llegir el que acaba d'eixir a El País a propòsit d'un informe intern elaborat pel FMI, referit al paper jugat pel gran, poderós i influent, molt influent (i ai de tu si no et deixes influir per ell!!!), Fons Monetari Internacional durant els anys que va ser presidit pel senyor Rodrigo Rato. És cert que alguns dels problemes que ara es fan públics venen d'arrere, però no ho és menys que una persona que ha tingut la màxima responsabilitat d'aquell organisme internacional i va permetre allò que ara sabem hauria de fer mutis pel foro. Com a mínim per honestedat política i professional o, més col.loquialment, per vergonya torera.


L'article és llarg i sucós, així que anime a lligir-lo amb calma. El títol ja és engresacador: "El FMI hace una crítica demoledora a su actuación en la etapa de Rato". Citaré dues perles:


Perla 1: "El Fondo Monetario Internacional vivió en una burbuja en la que reinaba el optimismo mientras se gestaba la mayor crisis financiera desde la Gran Depresión. Un informe interno hace una crítica despiadada a la actuación del organismo entre 2004 y 2007, un periodo en el que tuvo tres directores gerentes, pero que cubre toda la etapa en la que Rodrigo Rato estuvo al frente de la institución (del 7 de junio de 2004 al 1 de noviembre de 2007). La conclusión es demoledora: las deficiencias internas impidieron prevenir la crisis".
"El FMI no anticipó la crisis, su ritmo ni su magnitud y, en consecuencia, no pudo advertir a sus miembros", reconoce el informe. El Fondo puso como ejemplo a seguir alguna de las prácticas más destructivas, desoyó las señales de alerta y tuvo una doble vara de medir. Mientras era muy duro con los países emergentes, se mostraba complaciente con los países ricos, en especial Estados Unidos, que acabó siendo el foco de la crisis".

Perla 2: "En su último análisis a fondo (fechado en 2006), el FMI aseguraba: "El sistema financiero del Reino Unido es uno de los más fuertes entre las economías avanzadas". Y con la zona euro no acertó mucho más. En su informe del verano de 2007, justo cuando se avecinaba la crisis, su informe decía: "Las perspectivas son las mejores en años La economía está lista para un periodo de crecimiento sostenido".

És mortífera la cosa, sí o no? 

Si en aquest punt sols estem malferits, i continuem mantenit activitat al cervell. ens cau pel seu pes una pregunta: i els responsables d'aquest desastre d'organisme, els flamants i prestigiats economistes en cap, els analistes finísims del FMI, què s'ha fet d'ells?

¿Han perdut la faena, encara hi són al Fons Monetari Internacional o els han premiat posant-los a presidir entitats bancàries com ha passat amb el senyor Rato, que ara és el cap de cuadrilla de Caja Madrid-Bancaixa?