Speakers' Corner in Valencia. A propòsit d'Amparo, Enric...

Durant anys he escrit esporàdicament sobre allò que diríem política i societat a la premsa peridòdica, quasi de manera exclussiva a Levante-EMV i a El País. I sempre m'ha agradat, tot i que no he tingut la constància suficient com per a remetre articles amb regularitat. També és de veres que el valor d'aquestes incursions com a opinador mai ha encoratjat al cap d'opinió de cap mitjà a encarregar-me una columna setmanal. Mala sort.

 

Des de fa unes setmanes, mira per on, he descobert aquesta mena de Speakers' Corner que és un blog.  És una mena de tamboret eficaç, una mena d'escaleta plegable magnífica, aquesta possibilitat de parlar en públic. Tot i que no saps qui t'escolta, si és que algú ho fa. Sí veus les entrades al blog, alguns comentaris, públics i privats, però imagine que mentre no arribes a assolir una certa solera i una mínima solvència, el més segur és que estigues parlant gairebé a l'aire.

Estic referint-me a la solera i la solvència que -per exemple- ja han assolit dos amics.  Enric Senabre i Amparo Sampedro estan avui d'aniversari. El primer ha arribat a publicar l'entrada 150 després de dos anys d'escriure amb periodicitat, si més no, setmanal. La segona, fa avui quatre anys, i ha superat les 730 aportacions. Caram!, tota una marca per a un servidor que acaba d'arribar a aquest Speakers' Corner i ha posat el tamboret entre tots dos oradors experimentats. 

Amparo Sampedro confesa que escriu per a pensar. Però, també, hi afegisc jo, per a denunciar, per a informar, per a mobilitzar. És per això que el govern del seu poble, Rocafort, color PP, li va presentar una querella criminal que no la va silenciar. Enric Senabre, que pensa com jo que alguna mena d'impudícia hi ha en alçar la veu en aquest Speakers' Corner, afirma que amb el blog dialoguem amb nosaltres mateixos, i també amb una comunitat més ampla. I aquest diàleg: "converteix el pensament en reflexió viva i dinàmica i li retorna la força que els clàssics volíen per al pensament".

No vos doneu per vençuts, amics. Cal continuar. Procuraré no desentonar al vostre costat.