Hi ha alguna cosa profundament errònia en la forma en la qual vivim avui

Tinc personalment un deure amb tots aquells que van deixar-se la vida per aconseguir que en aquest país tinguerem un sistema democràtic. Molta sang s'ha vessat, moltes llàgrimes s'han plorat, molt de dolor s'ha patit en aquesta terra nostra per a que banalitzem o no valorem adequadament el que és una convocatòria electoral.

I en les eleccions qui ha de parlar és el ciutadà, són els ciutadans.

Els ciutadans tenim molts drets, pel simple fet de ser-ho. Però també tenim deures. I un dels més importants, un que no hauríem de negligir, un que no hauria d'admetre dubtes, és el de participar en la tria dels qui han de governar el nostre poble i el nostre País.

És de veres que, com el moviment del 15M ens demostra, en aquests moments les places i els carrers estan presos per joves i no tan joves irritats i decebuts per la baixa qualitat de la nostra democràcia. Especialment, els joves han pujat a l'escenari i han dit prou. Veurem fins on arriba la seua força. Molts farem el possible per ajudar-los, per col.laborar-hi, però han de ser conscients (i nosaltres, els qui ja no som joves, també), que ara és el seu torn. Han de fer la seua, han d'imaginar, han d'exigir, han d'agafar, inclús sense permís, moltes coses. Moltes. Tenen molts drets esencials insatisfets. El més important: tenen dret a una vida digna, i no estan tenint-la. Que lluiten de valent per la seua dignitat!


Ara bé, el món no va començar el 15M. Convindria no caure en el parany de creure que la pel.lícula ha començat quan nosaltres hem entrat al cinema. Des d'aquesta posició que possibilita el tindre una certa edat i, per això, una certa experiència social i política, voldria apuntar dues idees.

La primera és que no tot són drets; els ciutadans també en tenim deures. La segona és que tot allò que paga la pena en la vida ho aconseguim després d'esforçar-nos molt per assolir-ho; que ningú no va a regalar-nos res.

Ara que molts hem llegit i parlat sobre un dels llibres de l'historiador anglés Toni Judt, respectuosament crec que convindria transmetre als joves del 15M algunes idees que considere importants. La primera és que, tal i com es pot llegir a la primera frase del llibre, "Hi ha alguna cosa profundament errònia en la forma en la qual vivim avui". N'estic convençut que Judt té més raó que un sant.

Però eixa forma errònia de viure no la tenen sols els banquers o els polítics [alguns, molts si voleu, però no tots; que no tots són iguals], que la tenen. També nosaltres hem comés molts errors. Citaré tres, per no fer la llista massa extensa: 1) Hem oblidat que també tenim deures, i ens mirem massa el nostre melic sense preocupar-nos de forma efectiva pel melic dels altres; 2) Hem abandonat la cultura de l'esforç individual, de l'autodisciplina, del sacrifici, i ens hem cregut les mentides dels que volien vendre'ns el paradís a crèdit; 3) No n'hi ha millor forma d'organitzar la convivència social que allò que en diguem sistema democràtic.

El sistema democràtic, la democràcia, és susceptible de tindre més o menys qualitat. Elevem la qualitat de la nostra, però no tirem al xiquet amb l'aigua bruta de la banyera.

Votar és, a la meua opinió, -i amb el major respecte per a tots-, elevar la qualitat de la democràcia.