Pensava jo aquests dies en la visita del Benet XVI a Madrid, amb motiu d'una hiperconcentració catòlica convocada a la capital del Regne d'Espanya. He intentat no irritar-me més d'allò inevitable, tot apel.lant al meu respecte per les idees, els costums i, especialment, per les creences religioses de cadascun. Conec molts cristians i també catòlics als que admire la capacitat per conciliar la seua espiritualitat, la seua fe, el seu compromís evangèlic, amb allò que són –a parer meu- els inconfessables crims de la jerarquia eclesial: des de la negació dels anticonceptius com a previsió de la Sida a la protecció als pederastes de casa, tot passant per la negació en la pràctica dels preceptes fundacionals que Jesús de Natzaret explicà amb allò del camell i l'ull de l'agulla.
És cert que hi ha molts, milers, de cristians que no sols no aproven ni el fons ni les formes d'aquesta macrofesta papal, i que l'han criticat obertament per estranya als principis rectors de la seua fe. Ells, però, per a la meua sorpresa quasi juvenil, continuen dins el tinglado i són capaços de mantindre's sota una estructura jeràrquica, piramidal, irrespectuosa amb els no creients, dogmàtica, homòfoba i preocupada fonamentalment pels diners, per estar a bé amb els poderosos i per la vida sexual de les persones. Tenen però, aquestes persones, entre les quals ja dic que tinc amics, tot el meu respecte. Faltaria més. Cadascú és lliure i responsable de gestionar les seues pròpies contradiccions. Aquell que estiga lliure de pecat, que llance la primera pedra.
Tot amb tot, no és fàcil amagar que som molts els qui estem carregats de la ràbia i la impotència que ens provoca la insuportable supèrbia catòlica (tan poc cristiana), i particularment la benevolència còmplice dels nostres governants, independentment del seu color polític. Tiris i troians sembla coincideixen que tot és poc per a facilitar aquesta concentració confessional a Madrid.
Es parla dels costos a la butxaca pública, dels perjudicis per als ciutadans de la Villa y Corte, de l'ús irrestricte de les instal.lacions públiques, posades al servei dels que van a concentrar-se amb l'ex Guardià de la Doctrina de la Fe, actualment Papa de Roma. Em preocupa més que els diners allò que el president d'Europa Laica, Francisco Delgado, ha definit com "la barreja d'Església i Estat" que suposa la visita de Benet XVI a Madrid.
¿Què fa el Govern d'Espanya, amb Zapatero al front, a més de prohibir la manifestació de rebuig a la visita papal organitzada per ciutadans que tenen els mateixos drets que els papistes? Llig unes declaracions a la premsa del senyor Yago de la Cierva, director executiu de la Jornada Mundial de la Joventut [catòlica, que ni ha de jòvens que no ho són, de catòlics], qui ha declarat encantat que entre els representants de les administracions públiques que han demanat entrades "hi ha molts ministres".
Què van a fer tants de ministres d'un govern socialista en la concentració catòlica? Doncs sembla que mudar-se com si anaren de núvia per a assistir als actes religiosos i retre-li honors al Papa de Roma. ¿És tan difícil entendre que un senyor o senyora que és ministre socialista hauria de deixar aparcada la seua militància religiosa mentre ocupe un càrrec al govern d'un país aconfessional?
Ës tan difícil entendre que estan contribuint a la barreja d'Església i Estat? No se n'adonen que ens ofenen als qui,-creients o no-, estem en contra de la confusió entre una i altre? És que són tan dèbils ideològicament que no són conscients que actuant així allunyen una part dels seus votants? Que els electors progressistes no hauran de tindre en compte aquestes coses a l'hora de votar el pròxim 20N?
No hay comentarios:
Publicar un comentario