Vistas de página en total

jueves, 15 de marzo de 2012

La batalla per l'educació a casa nostra

Alguns apunts que he anat escrivint darrerament sobre l'educació i la batalla que al voltant d'ella estem lliurant sense adonar-nos-en, crec, de la trascendència del resultat.  No són fortuïts ni innocents els atacs a l'educació. No, no ho són. Hi ha una estratègia política al darrere; hi ha un model de societat que és classista, injust i insolidari. Els qui el propicien són també partidaris de la caritat; però no de la solidaritat, ni encara menys de la llibertat. Defensar l'educació, tant i més l'educació pública, es oposar-nos a eixa societat que volen rescatar del bagul de la història.

1.- José Ignacio Wert. Qui és el nou ministre d'Educació, Cultura i Esport, a més d'un tertulià conservador? De les primeres coses que està fent el bon senyor n'hem tingut notícies preocupants, pel que fa al seu tarannà autoritari. S'ha enganyat (o ha mentit de manera deliberada) públicament i no s'ha disculpat; però, a La Vanguardia trobem informació sobre les conviccions més alarmants del senyor Wert al voltant de l'educació i d'allò que en diguem cultura. Un fragment de l'article: "Que Wert es protaurino ya se sabía (y que piensa que el 15M es "una papilla de anarco-comunismo iletrado" y que los usuarios de webs de descargas son "bárbaros", también) por sus colaboraciones  en diversos medios de comunicación. Gracias a su cuenta de twitter, además, nos enteramos que le interesa el modelo educativo propuesto por Amy Chua, la mujer china conocida como la Madre Tigresa por su defensa del autoritarismo como pedagogía fundamental. Tampoco parece anecdótico que el máximo responsable de Educación, en una conferencia de 2010, asegurara literalmente que "la Comunidad educativa no puede ser una Comunidad democrática, porque el proceso educativo no es democrático"".

2.- Rotundamendament? La Jefatura Superior de Policia nega ROTUNDAMENT la brutalitat? Doncs si la policia ho nega, algú li ha pegat a la xiqueta com si fora un policia brutal. Qui serà? Cobrarà un salari públic? Li paguen per tractar així una manifestant com la de la foto? Divendres 17 de febrer, la Policia va desmentir ROTUNDAMENT que hagueren actuat amb brutalitat contra adolescents menors d'edat al centre de València. Què diran avui? A les imatges podem veure com els policies colpegen a xicots aillats, que no estan fent res, inclús que s'aparten deixant pas a la policia. Tot i amb això, no els hi val de res, i la policia de la senyora Sánchez de León els repassa ben a gust. Qui respondrà per aquesta actuació desmesurada, salvatge, i incomprensible?

3.- El pressupost espanyol en I+D està en l'1,39% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 2%. L'objectiu fixat per l'Estratègia de Lisboa per a 2010 era del 3%. Anem, doncs, molt, molt malament. Està parlant-se ja del suicidi científic espanyol. Què hi farem, quan la generació dels joves millor formats estiguen tots a l'estranger, buscant-se la vida? A quin sant ens aclamarem? A qui farem responsable? Hauríem de començar a fer coses ja, en compte d'esperar a lamentar-nos. Llegim a El País: "La ciencia borrada del enunciado de los ministerios en el Gobierno de Rajoy, los fuertes recortes presupuestarios anunciados en I+D [600 millones este año] y la situación laboral de los investigadores son indicadores de la clara línea oficial de que “la ciencia no es una prioridad en España”, escribe la astrofísica Amaya Moro-Martín en un artículo que recoge la prestigiosa revista Nature . El título no puede ser más expresivo: Los cambios en España son un suicidio científico".

1 comentario:

Enric Senabre dijo...

Tot és greu, però el tema de la inversió en investigació és sagnant, és tracta d'un suicidi col·lectiu del que, després, vorem a qui demanem comptes, perquè sembla que per aquestes terres, els responsables polítics prenen decisions clarament perverses però mai se'n fan càrrec.