Si us plau: no dispareu contra la Universitat pública

Recomane com a imprescindible la lectura de l'article -publicat ahir, 23.03.2012, a Levante-EMV- de José Antonio Pérez, economista de prestigi reconegut i gerent de la Universitat Politècnica de València, a propòsit del finançament de les universitats públiques valencianes. Dues idees importants, tretes del text del responsable universitari:

1) "El Presupuesto de la Generalitat Valenciana para 2012 se reducía un 0,9% en el sector Administración General respecto al de 2011, el de la Consellería de Educación lo hacía en un 2,4% y el presupuesto asignado a las universidades públicas lo hacía en un 9,4%. En consecuencia, las universidades públicas ya han realizado dos esfuerzos muy importantes para ayudar a la Generalitat a soportar sus problemas de liquidez y para colaborar en el ajuste presupuestario".

2) "Los ajustes fiscales deben ser inteligentes, no pueden limitarse a cercenar lo fácil o lo primero que encuentran a su paso. Los gobiernos tienen la obligación de plantearse las alternativas y las consecuencias de su aplicación. Las universidades sabemos que estamos en el mismo barco que la sociedad, pero también sabemos la importancia decisiva de nuestro trabajo para salir, más pronto que tarde, de este profundo socavón de la crisis".

Sense entrar en aigües profundes en relació a per què estem com estem; sense mirar arrere per a esbrinar com hem arribat a aquesta situació, quines són les responsabilitats que li pertoquen a cadascú, particularment als qui han estat al front del Govern valencià des de fa més de quinze anys, és necessari i de justícia que la societat valenciana conega i valore l'esforç que fa anys mantenen les seues universitats públiques -no de ningú, sinó seues, dels valencians, que som qui les paguem- i que prenga compte que el pressupost 2012 ja s'ha reduït 10 vegades més que el global de la Generalitat Valenciana. A continuació, que la societat es pregunte si poden aplicar-se-li més retallades pressupostàries al nostre sistema universitari públic.

Paral.lelament, una segona reflexió. Les universitats públiques constitueixen un dels motors més potents amb els que compta la societat valenciana per a eixir de la crisi. No caiguem en l'error de creure que disminuint la potència d'aquest motor o, pitjor encara, parant-lo, estalviem. No sols no estalviaríem, sinó que pagaríem un preu altíssim per haver-ho fet.

Una conclusió. Com a aquelles pel.lícules de l'Oest, on al Saloon hi havia un cartell que demanava: "No dispareu sobre el pianista". Doncs el mateix, amb un prec: "Si us plau, no dispareu sobre les universitats públiques valencianes".