Mira per on, ha de ser cosa de l’amistat i de compartir moltes coses, Alfons Cervera va dedicar la seua peça d'ahir, a Levante-EMV, a una dona que cada cop que la sent parlar em sorprèn i m’irrita a parts iguals: la senyora Alcaldessa de València, a la que mai vaig augurar tan rellevant destinació quan va eixir del seu Torrent natal.
La primera notícia que vaig tindre d’ella va ser a tomb d’aquella desafortunadíssima ocasió en la que -crec era la seua primera intervenció pública a una festa grossa del PP- va demanar perdó perquè tenia el defecte de parlar en valencià. O paregut, que no recorde la literalitat.
Vaig pensar que aquella jove tenia poc recorregut en política, i veges tu on ha arribat: Alcaldessa de València i postulant a Presidenta de la Generalitat. Cosas veredes, amigo Sancho!
Que santa Llúcia em conserve la vista, perquè el que és la meua capacitat prospectiva en matèria partidària és manifestament millorable. Per exemple, ¿voleu dir-me que el senyor Pérez Llorca pot arrossegar la suficient quantitat de vots com per a ser President de la Generalitat, més enllà del dit de Gènova 13? Jo no apostaria un euro per ell, però, després del pronòstic que vaig fer de María José Català... ves a saber.
Diu Cervera que “María José Catalá [és] como una alcaldesa gaseosa, que está pero no está, que existe sólo como en el croma a colorines de los platós televisivos”. En llegir-lo, crec que per ahí vaig jo. A parer meu, és d’aquelles persones que es posen baix la dutxa i no es banyen, que és impermeable. Vull dir, que és intranscendent, que està buida, que ssembla ser de cartró-pedra, com un ninot faller.
Diu A i el seu contrari, de forma que sembla un exemple d’allò de “si no li agraden els meus principis, en tinc uns altres”. Va com la corda i el poal amb VOX, que la toreja sense miraments. A més, porta una colla de regidors que són, la majoria d’ells, exemple del que mai hauria de ser un servidor públic.
A més de les memorables intervencions de les que parla Alfons sobre peatonalitzacions i biblioteques, a més de la gestió de les Falles, a més de convertir el centre de la ciutat en una selva de cotxes, a més de mentir quant a la contaminació, a més del [pèsim] funcionament de la EMT, a més de la invasió dels ultra-cossos turístics en forma d’apartaments, a més de... està senyora és un malson del que espere despertar en les properes eleccions.
Enamorat com estic de la meua ciutat, no sé què veuen tants dels meus veïns per a votar per persones com la senyora Català i la seua quadrilla o pel senyor de VOX (del que no recorde el nom, i em perdonarà) i la seua troupe. No entenc que els hi donen el seu vot per a que ens destrossen València.
Enamorat com estic, dic, somnie en que a la pròxima en siguem molts més els que omplim de vots les urnes per a que València torne a estar regida per persones amb principis, d’aquelles que quan plou es banyen de dalt a baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada