Cervera escriu hui sobre Gaza, a Levante-EMV. Hem fet ja un costum que ell escriu cada diumenge i jo faig uns comentaris a la seua peça. N’hi ha dies que és més fàcil que altres, però n’hi ha alguns en els que em resulta quasi impossible. Els pitjors són aquells en els que a l’hora d’escriure el comentari dubte entre escriure des de la raó o des de la ràbia, des de la reflexió o des dels sentits.
Si intente fer el comentari al text d’Alfons de hui des de la reflexió i els arguments, he de posar damunt la taula, com una mena de peces d’un puzle, paraules com ara Genocidi, Holocaust, Trump, Netanyahu, Europa, ciclistes, terrorisme, xiquets, horror, Europa, impotència... Impossible construir un text breu amb eixos ingredients.
Però la dificultat no rau exclusivament en el tema de l’extensió del text que hauria de redactar. És que em resulta d’extrema dificultat enfrontar-me a eixe tema, el del genocidi en Palestina, amb voluntat analítica.
Ho vaig intentar al principi, a finals d’octubre de 2023. Vaig fer un article al diari infoLibre, i el vaig titular 157 niños asesinados al día. En aquell text, publicat tan sols tres setmanes després de l’atemptat de Hamas, escrivia que ja havien mort 3.402 xiquets i xiquetes, i afegia “Un sencillo cálculo aritmético nos dice que han muerto más de 1.100 niños y niñas a la semana; es decir 157 seres absolutamente inocentes al día”.
Ho torne a intentar ara; ara que estem a la vora del segon aniversari de l'inici de la massacre. Però, ¿per on començar quan tenim ja 64.000 víctimes mortals, 20.000 de les quals com a mínim són infants? Això en morts comptabilitzats, deixem de costat no sols els ferits, els amputats i els que per la malnutrició patiran les seqüeles del conflicte durant allò que el reste de vida. No parlem dels cadàvers que n’hi ha sota els edificis ensorrats o els desapareguts. Que puc dir?
Doncs, mira per on, sols en venen al cap preguntes. Com és que Xina o Rússia no diuen ni pruna del que està fent Israel, del genocidi que recorda l’Holocaust? Com és que la Unió Europea és còmplice, i que nosaltres els europeus, a la nostra escala particular, som còmplices de la carnisseria? Com és que Aràbia Saudita, Egipte, Jordània, Iran, Qatar, etc. han abandonat els palestins per acció o per omissió? Per què ningú, entre els governants del planeta, democràtics o autoritaris, no tenen la menor estima ni es preocupen per la massacre que Netanyahu i els seu exèrcit està perpetrant a Palestina?
Un inici de resposta vindria, pense, d’allò de “Follow the Money”. Sí, com conten que va dir Gola profunda al Watergate. Crec que per ahí hauríem de començar a buscar les respostes, seguint als diners.
No hay comentarios:
Publicar un comentario