Netanyahu sembla capficat en convertir-me en anti-semita, però jo em negue a donar eixe pas. Ara bé, he de reconèixer que n'hi ha moments, dies, en els que em fallen les forces.
Ell, Netanyahu, i tots els que formen part del seu govern són uns genocides als que algun dia jutjarà un tribunal internacional. Pense que són unes persones que més aviat semblen animals salvatges, ferotges i sanguinaris.
Em pregunte com és que l'Exèrcit d'Israel, que passava per ser un dels més poderosos i efectius del món, és tan insolvent que per a neutralitzar un terrorista necessita assassinar sis persones innocents, sense parar-se a pensar si són homes, dones, xiquets, nadons o ancians.
Ja van demostrar que tanta fama d'excel·lència militar trontollava el 7 d'octubre de 2023, quan Hamás va perpetrar una acció terrorista a gran escala, una massacre que va ser una orgia de sang. Van assassinar i segrestar ciutadans israelians i les forces armades de Netanyahu van evidenciar la seua incapacitat.
La resposta dels responsables governamentals i dels militars, amb Netanyahu al front, ja sabem quina va ser, encara és: perpetrar el genocidi de la població palestina. Una mena de “solució final al problema palestí”, si fem servir l'eufemisme que els jerarques nazis empraven per a referir-se a l'assassinat en massa dels jueus.
Ara, desenes de milers de morts després, un recompte que dia rere dia s’incrementa, em sorgeixen preguntes noves. Em referiré a una només.
¿Com és que els milers de joves que conformen l’exèrcit israelià executen sense problemes coneguts les instruccions que reben dels seus comandants?
Una guerra és un combat per la vida, una lluita per sobreviure front a un enemic que vol matar-te. Però, quina guerra és eixa en la que el balanç de víctimes és el que coneguem? Quina guerra és eixa en la que es bombardeja escoles i hospitals? Quina guerra és eixa en la que s'assetja a una població civil negant-li l'aigua i el pa no perquè es rendeixen, sinó perquè moren?
¿Quina joventut és eixa que està assassinant persones manifestament innocents de manera tan brutal com impune? Quins són els valors que els han inculcat a casa i a l’escola? Què serà d’eixe jovent quan torne a casa, a la vida civil? Com podran viure amb el record del que han fet? ¿Com va a ser la societat israeliana dins deu, quinze o vint anys, amb aquesta insuportable càrrega d’haver sigut partícips d’un genocidi?
Com serà la nostra societat europea, tan horroritzada com incapaç de posar final a la matança?
No hay comentarios:
Publicar un comentario