Escriure en l'aire 2ª Època

            A les acaballes de l’any 2002, el Rector Tomás va nomenar-me director de la Universitat d’Estiu de Gandia, i la meua vida va canviar. Han passat quasi deu anys, i he fet milers de kilòmetres anant a la ciutat ducal des de Sagunt o des de València (segons dies i èpoques). Sempre, ―excepte la darrera etapa com a responsable (molt curta)―, vaig anar amb plaer, ―gaudint dels efectes sobre el paisatge de la llum del matí, que canvia tant segons les estacions de l’any―, amb ganes de propiciar i potenciar les relacions de la Universitat de València amb Gandia i la seua àrea d’influència, i això treballant, col·laborant, participant, amb els distints actors polítics, econòmics, socials, informatius i culturals de l’àrea. Convençuts tots que podíem contribuir al desenvolupament integral del territori i dels seus habitants. Va ser aquesta relació estreta entre la Universitat i la ciutat la que va permetre que d’una activitat anual, quinze dies ...

No  podem donar la batalla per perduda. Aquests irresponsables que ens malgovernen van a rebaixar del 4.9 del PIB dedicat a Educació al 3.9 en cosa de cinc anys. La consigna que tenen és qui vullga educació, que la pague (a les empreses educatives privades), i el que no tinga diners per a pagar-la, a la pública-beneficiència. És un dramàtic i irreparable pas enrrere per a una societat democràtica, que es fracturarà i patirem un grapat de greus problemes colaterals. Aturem-los. L'Organització Internacional del Treball ja ens ha advertit, en la presentació del seu informe anual sobre la situació de l'ocupació, dimarts passat a Ginebra, a Espanya, a Grècia i a d'altres països europeus amb altes taxes d'atur juvenil. Segons explica la OIT: "Estem davant una crisi que pot dur a una generació perduda o molt seriosament marcada. Se sap que si no es comença bé en el mercat laboral, si transcorre molt de temps abans d'aconseguir la primera ocupació, açò influirà en e...

1) Què està passant a Grècia? Els dos grans partits, Nova Democràcia i PASOK, han vist com les urnes han castigat la seua inoperància (per dir-ho suaument) davant la crisi, l'electorat s'ha polaritzat i s'ha atomitzat en altres formacions menors, però d'importància creixent. Deixant de costat els nazis d'Alba Daurada (?), el més significatiu és el creixement espectacular de Syriza (Coalició d'Esquerra Radical), que ha passat de 6 escons (3.3% dels vots en 2004) a 52 (16.78% dels vots en 2012). És veritat que Syriza (que va ser la força més votada a les tres principals ciutats del país: Atenas, Tesalonica i Pireo) és una coalició en la que conviuen (imagine que amb dificultats) dues escisions de l'anacrònic Partit Comunista Grec, amb dues organitzacions trotskistes, una altra que es reclama maoista i una altra que se'n diu ecosocialista. Aquesta coalició, heterogènia a la que (continue imaginant) li resulta més fàcil elaborar un discurs d'oposició ...

Quatre (més una) preguntes: 1) ¿ La fallida de Bankia és una incidència metereològica, o és el resultat d'una gestió determinada amb responsables amb noms i cognoms que cobraven (cobren?) una quantitat obscena de diners per fer eixa gestió d'"altíssima responsabilitat"? 2) ¿Algú va a demanar-li comptes a don Rodrigo Rato i a don José Luis Olivas (entre altres); comptes penals vull dir? 3) Què se suposa que supervisa(va) el Banc d'Espanya? 4) Per què una auditoria privada ha detectat un problema tan gran que obliga a nacionalitzar el banc , i l'equip del Banc d'Espanya no ho havia fet? Una altra pregunta, final: ¿Què estarien diguent Rajoy, Cospedal, Sáez de Santamaría, De Guindos y Montoro, si encara estigueren en l'oposició? Resposta: Estarien demanant que avions de l'OTAN bombardejaren La Moncloa.

Dues notícies de la premsa d'avui; només dues: " L'atur puja a la Comunitat Valenciana i a Espanya baixa" ; i " La Generalitat col.loca deute a un interés major que Grècia i Portugal".  Està clar que tot i la confiança que Rajoy inspirava (encara com, que inspirava confiança) Europa, tot i la convicció del PP de que en fer les coses "como Dios manda" Espanya remuntaria la crisi, el ben cert és que --Fabià Estapé dixit, ja fa més de mig segle-- "no solo hemos tocado fondo, sino que seguimos escarbando". I el País Valencià, com sempre líder indiscutible. Som els millors, sens dubte, els més envejats sempre (bo, ara una miqueta menys) El Govern Rajoy intenta acalmar els déus mercats oferints donzelles en sacrifici: l'educació, la sanitat, l'assistència social, les universitats, la investigació, els transports, etc., etc., etc. I els déus mercats bramen i bramen sense descans. I la cosina alemanya, roda i volta, cada vegada més ne...