Entrades

Ha arribat la pau a Gaza, diuen.

Imatge
Ha arribat la pau a Gaza, diuen. Deien que hi havia una guerra, deien, alguns ho deien. I totes dues coses són falses. Ni ha arribat la pau, ni hi havia una guerra. Diga el que diga eixe narcisista compulsiu al que ahir li van organitzar un espectacle vergonyós a Israel i Egipte. La guerra és una altra cosa; la guerra no és sepultar amb bombes a altres que no tenen la menor capacitat de respondre a eixes bombes. Lluitar en una guerra és una cosa i assassinar civils amb artilleria pesada és una altra i ben distinta. Això no es diu guerra, es diu genocidi, i els qui ho perpetren són genocides. La pau també és una altra cosa. Un alt al foc unilateral no és un acord de pau, tant i més quan sols una de les dues parts pot mantindre’l o interrompre’l. No es pot parlar de pau mentre els canons, els drons, els carros de combat, els avions de guerra acompanyats de milers de soldats armats fins a les dents  continuen amenaçant civils desarmats, famolencs, malalts i terroritzats pels dos anys ...

Rellotges, periodistes i relats que s'ensorren

Imatge
  Torna hui Cervera a Mazón, en la columna dominical de Levante-EMV , i és d'agrair. Sí, és d'agrair perquè és necessari que persones respectades com ell, respectades i compromeses amb la veritat des de les pàgines dels diaris, ens recorden sovint que el Molt Indigne President continua mentint i mentint i tornant a mentir sobre què i com va fer i va estar aquella trista i tràgica vesprada del 29 d'octubre de 2024. En cap moment he escrit sobre la periodista que va tindre la mala sort d'haver quedat a dinar amb Mazón aquell dia al Ventorro dels nostres pecats. Ni sé ni m'importa la relació personal o professional que la periodista poguera o puga tindre amb el polític. El que passe entre dos persones adultes amb acord entre elles no és cosa meua. Però és que ara, quasi un any després, la periodista s'ha despatxat amb una carta oberta en la que posa en solfa la que, després de dir que si sí, que si no, que si a una hora, que si a una altra, que si comunicat, que si...

Inici de resposta davant el genocidi: seguiu els diners.

Imatge
  Cervera escriu hui sobre Gaza, a Levante-EMV . Hem fet ja un costum que ell escriu cada diumenge i jo faig uns comentaris a la seua peça. N’hi ha dies que és més fàcil que altres, però n’hi ha alguns en els que em resulta quasi impossible. Els pitjors són aquells en els que a l’hora d’escriure el comentari dubte entre escriure des de la raó o des de la ràbia, des de la reflexió o des dels sentits. Si intente fer el comentari al text d’Alfons de hui des de la reflexió i els arguments, he de posar damunt la taula, com una mena de peces d’un puzle, paraules com ara Genocidi, Holocaust, Trump, Netanyahu, Europa, ciclistes, terrorisme, xiquets, horror, Europa, impotència... Impossible construir un text breu amb eixos ingredients. Però la dificultat no rau exclusivament en el tema de l’extensió del text que hauria de redactar. És que em resulta d’extrema dificultat enfrontar-me a eixe tema, el del genocidi en Palestina, amb voluntat analítica. Ho vaig intentar al principi, a finals d’o...

Jutges, jutgesses i Justícia, amb la DANA al fons.

Imatge
  Foto Germán Caballero. Levante-EMV. Quines ganes tenim la gent de progrés d'escriure i llegir sobre un poder judicial que treballe per la Justícia, així, amb majúscula. Alfons Cervera, hui a la seua columna de Levante-EM V, rescata una idea de la concentració contra Mazón a Catarroja, fa més d'un mes: la de fer costat a la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. Dia sí dia també estem rebent notícies relacionades amb allò que en diguem la Judicatura. Molt majoritàriament emanades de les seues més altes institucions, com ara el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o el Consell Superior del Poder Judicial, allò que en diuen l'òrgan de govern dels jutges i les jutgesses. Eixes notícies són, les més de les vegades, difícils d'entendre, difícils d’empassar en un país que hauria de ser una democràcia d'alta qualitat. Hem aprés què és això del Lawfare, una utilització bastarda del sistema judicial contra un enemic polític i/o partidari, perjudicant-lo i deslegitimant-lo i, ...

Adéu, encara que el viatge continua... malgrat la jubilació

Imatge
  Doncs bé, ha arribat la meua jubilació, ma non troppo. Des de l’1 de setembre seré catedràtic emèrit, un gran honor sens dubte que la meua Universitat va acordar en el seu Consell de Govern del juny passat. Tot amb tot, ja no seré un professor de plantilla a temps complet com ho he sigut des de fa quasi 42 anys.  Eixe temps és el que n’hi ha entre les dues fotografies que acompanyen esta nota. Més de quatre dècades en les que han passat moltes coses en la meua vida professional, la immensa major part d’elles grates de recordar. Em compte entre els treballadors privilegiats que reben un salari digne per fer allò que més els agrada; en el meu cas, estudiar, escriure i explicar història. Amb molta modèstia he de dir que els resultats de la meua investigació i de la meua docència han estat valorats molt positivament per les entitats corresponents.  He publicat llibres i articles acadèmics en distints països; he impartit cursos, seminaris i conferències a diverses universita...

No, no són imitadors de Mazón. És que són com ell.

Imatge
El títol de la columna de Cervera diumenge passat en Levante-EMV és com per a raonar molt. Sobre què podem pensar què pensen els altres sobre el que fem o no fem, sobre la canço de l'estiu, sobre Netanyahu, sobre la presidenta de Corts Valenciane s, una tal Masó, sobre l'existència de les estacions, o sobre si el pobre Vivaldi, que diu Cervera, faria o deixaria de fer la més popular de les seues composicions. Això de Masó és de traca. De veritat, de veritat que em faig creus de què en pensen els votants del partit de la senyora quan l'escolten o lligen tonteries, estupideses com aquella de la que parla hui el meu amic. No podem, ni Cervera ni jo, ai, oblidar-nos del tio Bulla ni en l'estiu. Si mires els incendis que arrasen terres, pobles, cases, negocis i vides, tropeses amb el tio Bulla. Si escoltes el que es diu d'ells i el que no es diu, especialment pels Mañueco, Rueda, Guardiola, Moreno, Bendodo, Gamarra i, en el paper estelar, Feijóo, el tio Bulla et pega ...

Anti-semita a la força?

Imatge
Netanyahu sembla capficat en convertir-me en anti-semita, però jo em negue a donar eixe pas. Ara bé, he de reconèixer que n'hi ha moments, dies, en els que em fallen les forces.  Ell, Netanyahu, i tots els que formen part del seu govern són uns genocides als que algun dia jutjarà un tribunal internacional. Pense que són unes persones que més aviat semblen animals salvatges, ferotges i sanguinaris.  Em pregunte com és que l'Exèrcit d'Israel, que passava per ser un dels més poderosos i efectius del món, és tan insolvent que per a neutralitzar un terrorista necessita assassinar sis persones innocents, sense parar-se a pensar si són homes, dones, xiquets, nadons o ancians.  Ja van demostrar que tanta fama d'excel·lència militar trontollava el 7 d'octubre de 2023, quan Hamás va perpetrar una acció terrorista a gran escala, una massacre que va ser una orgia de sang. Van assassinar i segrestar ciutadans israelians i les forces armades de Netanyahu van evidenciar la seua in...