Escriure en l'aire 2ª Època

Acaba un any que no serà recordat per la seua bonança, sinó més aviat per la seua adversitat. Tant a l’àmbit internacional com a l’intern, 2018 ha estat marcat per problemes de gran calat que amenacen amb agreujar-se en 2019. A risc de sintetitzar en excés, podríem dir que els problemes migratoris són el referent de fons a l’escenari mundial, mentre que al casolà ho és el Procés català. La política migratòria, la por als estrangers, als pobres immigrants pobres, ha estat explotada amb èxit pels nous nacional-populismes de dreta i d’extrema dreta. Ahí està Donald Trump des de gener de 2017 agitant la bandera del rebuig als migrants, als que ha atorgat el paper de gran amenaça per a l’Amèrica WASP; un discurs que encara dos anys després d’accedir a la Casa Blanca sustenta el Tancament de Govern decretat pel president per la negativa del Partit Demòcrata a aprovar una partida de milers de milions de dòlars per a la construcció del mur a la frontera mexicana. També a la Gran Bretanya o a...

Les principals capçaleres periodístiques en paper, les més convencionals i de major tirada, estan clarament dividides entre les que evidencien, si més no, una pretensió d’objectivitat i les que han apostat per fer costat els interessos més foscos de la dreta política espanyola. És cosa que fa temps pot comprovar-se a diari quant a dos ítems informatius: el dia a dia del govern de Pedro Sánchez i la situació a Catalunya. L’actuació de l’Executiu, amb freqüència vacil·lant i dubitativa, afectada d'una forta tendència a realitzar anuncis que no es compleixen o que els obliguen a rectificar sobre la marxa, és castigada sense pietat des de la premsa conservadora. La crisi catalana és el punt més dèbil de Sánchez i el seu gabinet, i com en un combat de boxa, el púgil que observa el deteriorament de l'ull del seu contrari es dedica a matxacar-li-lo sense misericòrdia buscant el K.O. d'aquest. Es tracta, clar, de perseverar en una línia d’actuació que els hi ha donat fruïts sucos...

Prudència i realisme són, tant en política com en altres circumstàncies de la vida, dues virtuts que convé tindre sempre en ment. Les circumstàncies excepcionals que vivim a propòsit de la crisi catalana les han convertit en imprescindibles, tant per al govern de Madrid com per al de Barcelona. Que a Catalunya n’hi ha un sector que voldria ulsteritzar el Principat és una evidència, tal i com reconeix el diari ARA, un mitjà sobiranista que aposta per un catalanisme que ha sigut històricament inclusiu, profundament democràtic, convivencial i europeista. Però n’hi ha més, d’evidències. La de que el procés català ha fet ressorgir a Espanya, amb potència i sense complexos, una extrema dreta que estava electoralment ancorada sota les sigles PP, i que ara navega en solitari constituint una amenaça extraordinària per a les properes eleccions –totes elles- en la mesura que ha reviscolat la idea d’una Espanya inequívocament castellana, autoritària, centralista i enemiga de qualsevol interfe...

La ressaca de les eleccions andaluses ha coincidit amb el 40 aniversari de la Constitució de 1978, amb les dificultats operatives del govern de Pedro Sánchez amb els pressupostos; amb la vaga de fam d’alguns dels presos independentistes catalans en el confús panorama del Procés; amb l’entrada en escena de Vox i el seu intent de fer tornar Espanya a 1975; i amb l’ansietat indissimulada del PP i de Ciudadanos per tombar Sánchez i anar a eleccions legislatives. Quant a la Constitució de 1978 és molt el que es podria dir, però ens quedarem amb allò que cal subratllar en aquests moments: tot i que ha envellit malament, convé no oblidar que va ser el gran pacte civil que ha permés dècades de convivència abans no coneguda en Hispania. És cert que està demanant reformes amb urgència, como ho és que les dretes que per genètica s’oposen sempre als canvis no estan per la faena. Així i tot, cal perseverar en la seua actualització, en la seua sintonització amb l’Espanya del segle XXI. No serà gen...

La Unió Europea fa temps que està donant mostres inequívoques de la seua fragilitat i de la seua vulnerabilitat, tant que l’edifici comú dels europeus amenaçarà ruïna si no s’introdueixen canvis importants en la seua estructura. Les discrepàncies insalvables quant a les cessions de sobirania entre els països membres, la manca d’una política exterior conjunta, la pervivència de les desconfiances entre el nord i el sud, la burocràcia de vegades tan asfixiant com improductiva de Brusseŀles, la manca de voluntat de generar un sentiment veritablement europeu que contrareste l’euro escepticisme o el nacionalisme particularista, les ferides del Brexit que encara no sabem dimensionar, l’obsessió pel dèficit fiscal, la mala gestió del problema immigratori i, sobre tot la manca de sensibilitat social, l’absència d’eficàcia social de la democràcia europea, són causes a tindre en consideració per a explicar l’actual realitat que vivim. Ara que coneguem els resultats de les eleccions a Andalusia,...

L’actor i humorista -pallasso s’ha auto-titulat ell- Dani Mateo ha sigut imputat per mocar-se amb una bandera d'Espanya en el programa El Intermedio , que dirigeix El Gran Wyoming en La Sexta. Un jutge d'Instrucció va admetre la denúncia que l'organització Alternativa Sindical de Policía [sic] va presentar davant el jutjat de guàrdia contra el còmic per "ofensa a Espanya, els seus símbols i, per tant, a tota la societat democràtica". Un portaveu d’aquest col·lectiu policial ha declarat que –en ser policies- estan "obligats a perseguir tot tipus de delictes". El jutge Carretero va citar Mateo per decidir si el còmic va cometre un delicte d'ofenses o ultratge a símbols d'Espanya amb publicitat [article 543 del Codi Penal], castigat amb una multa i fins a 12 mesos de reclusió; i, a més a més, per un delicte d'odi, [article 510], penat amb fins a quatre anys de presó. L’humorista es va negar a declarar, acollint-se al seu dret. A les portes ...