Escriure en l'aire 2ª Època

Ahir dissabte vam reunir-nos un ampli grup de persones que en som socis, membres, de l’ Associació Federal Dret a Morir Dignament (AFDMD) valenciana. L’AFDMD és una entitat sense ànim de lucre fundada en 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la forma de finalitzar la seua vida, especialment quan pateix un deteriorament de salut irreversible i un sofriment insuportable. A la reunió d’ahir a València, el president federal, Dr. Luis Montes, va encoratjar-nos a tots els que hi vam assistir a eixamplar el nombre d’associats, el contingent de persones implicades en la defensa d’ un dret absolutament innegociable com és el dret a morir amb dignitat . No és necessària una formació específica en matèria sanitària per a ser membre de l’AFDMD. En pot ser membre qualsevol ciutadà conscient de la trascendència de que la dignitat de l’èsser humà ha de contemplar-se des de l’inici de la vida fins al darrer moment d’aquesta. Per als homes i les dones que en formem part ...

El Molt Honorable President de la Generalitat Francisco Camps considera que el seu Consell ha fet  la millor gestió mai realitzada A continuació, el text de la noticia publicada avui per Europa Press.   (la negreta és nostra).  A la dreta, algunes gràfiques i algunes dades que desmenteixen l'eufòria presidencial. El presidente del Partido Popular de la Comunitat Valenciana y jefe del Consell, Francisco Camps, ha señalado este sábado que el PPCV es "el partido de los valencianos" y ha defendido que éste "tiene el mejor discurso, el mejor proyecto político" y que durante los últimos años ha llevado a cabo "la mejor gestión jamás realizada" en la Comunitat.       Durante su intervención ante más de un millar de militantes, el presidente ha señalado que los 'populares' son "los mejores analistas de lo que ocurre en nuestra Comunitat" y ha resaltado que cuando observa "análisis hechos en otros lugares, veo lo equivocados que están; ...

  El dia 16 passat, Justo Serna publicava a El País un article que jo hauria signat. Sota el títol "Alerta fallera" , Serna anumerava els diversos patiments i els molts excesos als que es veu sotmés qualsevol ciutadà del Cap i Casal que no participa activament de la pasió fallera.  L'article de Serna va obrir una petita polèmica i, per raons que no venen al cas, vaig participar molt breument en ella. A propòsit de l'orientació partidista de la festa, escrivia jo que és molt llarga i complexa la història de la utilització política de les Falles, i que no és fàcil explicar com l'esquerra les va considerar un anacronisme en estat agònic durant la Transició, mentre que la dreta les va adoptar com un ariet contra el catalanisme durant els anys de l'anomenada Batalla de València i següents.  No obstant això, en paral.lel amb l'article de Justo Serna, opinava jo que una altra cosa és, més enllà de la instrumentalizació partidista, si l'abús de les l...

Jim Carrey és el protagonista d’una pel.lícula ben divertida titulada “Mentider Compulsiu”. En aquest film encarna un advocat xerraire, ambiciós i sense escrúpols, que fa servir la mentida com a forma de vida i treball. Això li proporciona molts èxits al llarg de la seua carrera, però ha destruït absolutament la seua vida familiar. M’he recordat de Carrey en llegir la columna d’avui de JJ Pérez Benlloch a El País , titulada exàctament com la pel.lícula rememorada. Paga la pena llegir-la, com sempre, però avance un fragment: “En esta semana que acaba, el presidente ha tenido de nuevo ocasión de exhibir su propensión por la hipérbole. En el que muy bien ha podido ser su último cierre de legislatura en las Cortes, el jefe del Consell ha vuelto a exaltarse loando la transparencia de su Gobierno con la misma falta de fundamento que en otras ocasiones predica su eficiencia o austeridad, cuando tan obvios son la opacidad, como los incumplimientos y los despilfarros. Pero esas evidencias l...

Aquell gran humorista català que coneixiem com Eugenio, apareixia a l'escenari tot de negre com si vinguera d'un soterrar, precàriament assegut en un tamboret de barra de bar, amb un got llarg i -ho semblava- carregadet de wisky. I començacava la seua actuació diguent "Saben aquell que diu...". Avui, en llegir Levante-EMV, en concret la crònica de l'aplec mallorquí del PP , m'han entrat ganes d'actuar a un café-teatre on llegir alguns estractes de la notícia de premsa a la forma i manera d'Eugenio. Desgranant paràgrafs curts com si foren els acudits d'aquell humorista genial.  El guió de l'actuació i la resposta del públic seria, dalt o baix, així: - Saben aquell que diu: El presidente de la Generalitat, Francisco Camps, junto con los demás candidatos autonómicos del PP, firmó ayer el manifiesto de los populares para comprometerse a una gestión austera, reformista y limpia de prácticas corruptas. El públic riu. - Saben aquell que...