El No de Junts a la Llei d'amnistia.
No pensava dir ni pruna del NO de Junts a la Llei d'amnistia, perquè estic fart de les seues anades i tornades, cansat i avorrit d'eixa obsessió psiquiàtrica d'estar cada dia en les portades dels mitjans perdonant-nos la vida als qui sintonitzem amb el Govern de coalició que encapçala Pedro Sánchez. Em resulta fastigosa la seua supèrbia de bufar en caldo gelat perquè tenen set diputats a Madrid i l'aritmètica parlamentària els ha convertit, per atzar, en la clau de la legislatura. Em provoca nàusees la campanya d'insults a tot allò que es relacione amb Espanya, i no comprenc com és que tenen tant d'interès a ofendre cada vegada que parlen, com si perseguiren fer-se més i més odiosos als ulls de l'espanyol mitjà. Em rebenta, a més, que els importe una bleda que les dretes extremes que tenim ad portas entren a governar i ens arrosseguen trenta o quaranta anys enrere. Amb tot i amb això, ja ho he escrit més amunt, m'havia proposat no dir ni paraula sobre la...