Escriure en l'aire 2ª Època

Vaig conèixer el jutge Baltasar Garzón una vesprada, al seu despatx. Durant un parell d'hores vaig prestar declaració davant ell en l'Audiència Nacional, en la meua qualitat de perit de l'acusació en el Cas Pinochet. Corria l'any de gràcia de 1998, i el tirà xilè estava retingut a Londres, on finalment moriria políticament (el cavaller que va tornar després de passar 503 dies a la capital anglesa, tan obscenament com abandonà la cadira de rodes a l'aereport de Santiago, era ja un cadàver polític). Estava discutint-se si Pinochet podia ser considerat president de la República de Xile des del mateix 11 de setembre de 1973, com argumentava la defensa, o des del 27 de juny de 1974, com ho feia l'acusació. Per una carambola, a petició de l'advocat Joan Garcés, l'Audiència Nacional per ordre del propi Garzón em va encomanar un informe pericial. Es tractava d'aclarir des de quina data Pinochet podia demanar allò que a la llei britànica es diu la  Immuni...

Ahir a la nit, la Sexta va emetre un programa sota el títol "Resacón en Levante" . Levante som nosaltres, els valencians. Són 38 minuts d'imatges, de talls de veu amb Camps, Fabra 1, Fabra 2, Barberà, Císcar l'actual Number Two , i tutti quantti dels que han fet d'aquesta terra una demostració paradigmàtica del que provoca la combinació de la corrupció dels dirigents polítics  amb l'atonia cívica dels ciutadans , anestesiats amb els cants de les sirenes que repetien com un mantra allò de "som els millors, tota Espanya ens enveja i tota Europa voldria viure a la nostra terra". També apareixen persones amb trellat (alguns amb molta barra, que tot s'ha de dir), i polítics de l'oposició. Inclús algú d'aquella oposició que es mirava més el melic i les picabaralles internes que no la realitat del País. Seria un vídeo magnífic per a Educació per a la Ciutadania, si l'actual ministre Wert no haguera decidit eliminar-la . Els estudian...

Recorde que en una ocasió, fa ja molts anys, vaig llegir unes declaracions de Ruiz Gallardón pare, i deia l'home alguna cosa així com que el seu fill Alberto estava a la seua dreta. Fa només uns dies que és ministre i ja està donant-li la raó a son pare. Com diuen els nord-americans, aquest és un d'aquells de parlen amb amabilitat i dolçor, però porten un gran garrot per si els hi cal. El PP vol tornar-nos als anys vuitanta (i si pogueren més arrere, encara més), i cansa haver de tornar a raonar coses que a hores d'ara ja tots tenim més que clares. La bona qüestió és tan simple com estar a favor o en contra de la llibertat de la dona i del seu dret a decidir.  Ja ho tenim tot dit, escrit i argumentat. Hi ha qui vol regular la sexualitat de les dones (i dels homes) amb el Codi Penal; ara que la gent ha fugit de les esglésies, la Guàrdia Civil de nou a primera línia. És massa vell aquest recurs. Però és, pel que sembla, efectiu. Amb majoria absoluta a la Carrera de San ...