Ahir dissabte vam reunir-nos un ampli grup de persones que en som socis, membres, de l’Associació Federal Dret a Morir Dignament (AFDMD) valenciana. L’AFDMD és una entitat sense ànim de lucre fundada en 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la forma de finalitzar la seua vida, especialment quan pateix un deteriorament de salut irreversible i un sofriment insuportable.
A la reunió d’ahir a València, el president federal, Dr. Luis Montes, va encoratjar-nos a tots els que hi vam assistir a eixamplar el nombre d’associats, el contingent de persones implicades en la defensa d’un dret absolutament innegociable com és el dret a morir amb dignitat. No és necessària una formació específica en matèria sanitària per a ser membre de l’AFDMD. En pot ser membre qualsevol ciutadà conscient de la trascendència de que la dignitat de l’èsser humà ha de contemplar-se des de l’inici de la vida fins al darrer moment d’aquesta.
Per als homes i les dones que en formem part de l’AFDMD, la disponibilitat de la pròpia vida, la facultat per a decidir sobre el propi esdevenir i la seua finalització sense subjectar-nos a opinions o directrius alienes a la nostra voluntat, és un bé innegociable reconegut com un valor suprem, comprès per tant dins del marc de les llibertats i drets democràtics. El respecte a la llibertat de l'individu és un valor superior que constitueix el pilar bàsic d'una societat democràtica, tal i com a casa nostra reconeix la Constitució espanyola en el seu article 1. El dret a la vida duu aparellat el deure de respectar la vida d’altre, però no el deure de viure contra la pròpia voluntat en condicions penoses. L'Estat, -pensem els membres de l’AFDMD-, ha de protegir la vida, però no imposar el deure de viure en totes les circumstàncies.
Des d’aquests principis, l’AFDMD té com a finalitat primordial: " ...promoure el dret de tota persona a disposar amb llibertat del seu cos i de la seua vida, i a triar lliure i legalment el moment i els mitjans per a finalitzar-la, i defensar el dret dels malalts terminals i irreversibles a, arribat el moment, morir pacíficament i sense sofriments, si aquest és el seu desig exprés".
L’AFDMD està experimentant un procés expansiu, enfortint les seues postures, consolidant les seues activitats en una federació d'uns 2.500 membres d'associacions autonòmiques, com ara a Astúries, Catalunya, Galícia, Madrid i País Basc. Parel.lelament, l’Associació forma part d'una federació mundial de més d'un milió de ciutadans. Al País Valencià, l’AFDMD compta amb quasi tres centenars de socis, però no té una vida pública comparable a la que desenvolupa en altres territoris peninsulars. Amb la reunió d’ahir s’ha obert una nova etapa en la qual treballarem per assolir una presència i una efectivitat social rellevant.
Perquè tots morirem, a tots ens concerneix la mort i és necessari implicar-se en aquest projecte: la conquesta del procés de morir dignament en el segle XXI.
6 comentarios:
"la dignitat de l’èsser humà ha de contemplar-se des de l’inici de la vida fins al darrer moment d’aquesta."
Val a dir: des del moment de la concepció?
Des de l'inici de la vida extrauterina, des del naixement, fins al darrer moment d'aquesta. Potsrr aquesta hauria estat una redacció més afortunada, però també entenc que el sentit estaba clar.
Això implica que un xiquet (si estem d'acord en dir-li xiquet) un dia abans de nàixer no té "dignitat humana" tot considerant que la seua vida és encara intrauterina. No?
Ho lamente, però vaig escriure aquesta entrada per parlar del dret a morir amb dignitat. Crec que la meua posició està clara i un hipotètic debat al voltant de si hem d'anomenar xiquet o no a un ser que no ha nascut està molt lluny de les meues competències i, també, del meu interés.
En realitat el debat (si vols, que a mi me té igual) és sobre la dignitat humana i trobe que cal ser molt precís a l'hora de definir el termes perquè, si no, podem acabar de ministres com ara Bibiana Aído (una perspectiva inquietant) que definia el concepte "humà" per dret d'antiguitat de 13 setmanes de gestació.
:)
Patim un desencontre important. Jo no tinc interés en parlar de l'avortament; si més no en aquest text al qual parle del dret a morir amb dignitat. En qualsevol cas, estic a favor, perquè crec en la llibertat de decisió de les dones. I coincidisc amb la ministra Aido, i amb milions de dones més, en la seua capacitat per a exercir eixa llibertat, més enllà de debats nominalistes.
Publicar un comentario