El relleu de Zapatero. Preguntes d’un obrer davant d’un diari

Zapatero anuncia que no serà candidat a les eleccions de 2012,

Els més fidels diuen que ho lamenten,

Els més realistes, dins i fora del partit, respiren alenats.

Que havien de regalar-li la victòria a Rajoy sense combatre?

Ara, en 2012 n’hi haurà partit.

N’hi haurà partit? No serà un passeig militar per als popularistes?

No, si els socialistes saben aprofitar “el empuje que experimentarán hacia arriba al desalojar el peso de Zapatero”, com Arquímedes va deixar escrit fa uns anys.

El nou lideratge va a ser fonamental, excepcional, però no serà suficient trobar un timoner de gran categoria internacional. Aquest és el primer problema, però, ai!, no l’únic. ¿S’embrancaran en un combat ferotge de primàries, tipus del que hi hagué a Madrid entre Gómez i Jiménez?

Alfredo Pérez Rubalcaba és el protocandidat més valorat per l’electorat, i això segons amics, coneguts i saludats. Cal fer res que puga desgastar-lo? Chacón ho entendrà així?

Ja ho sabem, però, una flor no fa primavera. No serà suficient amb tindre un bon candidat.  És necessari que els sociates sàpiguen que per excitar una franja essencial del seu electorat potencial han d’oblidar-se d’amenaçar que vé el tio del sac. Ja no és prou, això. Cal que mostren unitat, que tenen un programa estratègic per a aplicar a una realitat social molt difícil, i la convicció de que volen i poden guanyar.

Què diu el PP? Hem detectat nerviosisme? No, nerviosos ja estaven. Ara és pànic; el que els hi ha entrat és pànic. 

Una pregunta al marge: ningú li diu a Camps que resulta patètic?

Tornem al tema. Ens imaginem un debat televisiu entre Rajoy i Rubalcaba?