Què passa amb la "Real Academia de la Historia"? Reaccions tèbies, silencis clamorosos, responsabilitats compartides

Més de sis milions d'euros ha costat el Diccionario Biográfico Español del que tant estem parlant aquests dies, i al que molta atenció estan dedicant els mitjans de comunicació. Ha resultat particularment irritant per a molts dels que som professionals de la Història que allò que l'anomenada Real Academia de la Historia ha imprés i editat, tot validant-lo amb el seu pompós rètol, conté un bon grapat d'entrades que no són sinó barbaritats ideològitzades, i en ocasions carregades de rancunia, al voltant d'alguns personatges del passat i del present.


Que l'Acadèmia siga un anacronisme, que la majoria dels que han resultat més criticats no tinguen el reconeixement de la immensa majoria dels professionals, no ens hauria de fer desistir d'exigir explicacions i responsabilitats del com s'han adjudicat la redacció de determinades veus a persones manifestament interessades en la manipulació grollera, i el per què s'han gastat tal quantitat de diners en publicar vint-i-cinc volums que a hores d'ara han perdut bona part de la seua credibilitat. Comencen a escoltar-se les veus airades dels excel.lents professionals que han redactat entrades que els hi havien estat encomanades pel seu prestigi professional, i ara es veuen arrossegats per la polèmica i el descrèdit.


Els historiadors podem ara capficar-nos en discusions acadèmiques al voltant de què és la Història, quina distància n'hi ha entre realitat i ficció, la necessitat de la crítica de les fonts i la rabiosa pretensió d'objectivitat de l'historiador, si la Història és o no és una ciència, i tot un conjunt de qüestions molt pròpies del nostre quefer professional. Però, el problema no està ahí, al meu parer.


El que l'escàndol ha demostrat és que hi ha algunes institucions sostingudes amb diners públics, com ara l'Acadèmia de la Història, que han estat impermeables a la democràcia. Que en elles personatges d'ínfima catadura intel.lectual han trobat un lloc d'autoritat des del qual seguir impartint doctrina no sols ahistòrica i antidemocràtica, sino completament falsejadora del nostre passat recent.

Però, el més preocupant no és la falta de resposta governamental efectiva, ni el clamorós silenci del principal partit de l'oposició. (Que diu o que pensa el Partit Popular d'aquesta utilització bastarda dels recursos públics? Què pensa d'allò que s'hi diu del general Franco, per exemple?). El problema és que vivim en una societat anestesiada que no coneix les quatre regles bàsiques de la seua història recent. Què estan aprenent els nostres joves en les classes d'Història? Que diuen els llibres amb els que estudien?

Més enllà dels acadèmics facciosos, alguna responsabilitat tenim també els historiadors professionals.