Foto Germán Caballero. Levante-EMV.
Quines ganes tenim la gent de progrés d'escriure i llegir sobre un poder judicial que treballe per la Justícia, així, amb majúscula. Alfons Cervera, hui a la seua columna de Levante-EMV, rescata una idea de la concentració contra Mazón a Catarroja, fa més d'un mes: la de fer costat a la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra.
Dia sí dia també estem rebent notícies relacionades amb allò que en diguem la Judicatura. Molt majoritàriament emanades de les seues més altes institucions, com ara el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o el Consell Superior del Poder Judicial, allò que en diuen l'òrgan de govern dels jutges i les jutgesses.
Eixes notícies són, les més de les vegades, difícils d'entendre, difícils d’empassar en un país que hauria de ser una democràcia d'alta qualitat.
Hem aprés què és això del Lawfare, una utilització bastarda del sistema judicial contra un enemic polític i/o partidari, perjudicant-lo i deslegitimant-lo i, en última instància, condemnant-lo.
Ens hem familiaritzat amb noms de la carrera judicial com ara Marchena, Llarena, García-Castellón, Peinado o ["nuestra querida Concha"] Espejel. A més, parle en singular, he aprés que del Poder Judicial d'Espanya puc esperar ben poca cosa bona. No puc oblidar Baltasar Garzón i el que li van fer, i continuen.
No parle de tot el sistema judicial, que quede clar. Parle de les estructures de poder. Trobe lògic que el gros dels que conformen la carrera judicial siga conservador, atesa la procedència social que determina la forma de selecció i entrada en eixa elit de funcionaris de l'Estat. Però ser conservador és una cosa i prendre partit inevitablement pel poder i els poderosos és una altra. Clar que n'hi ha de jutges i jutgesses que apliquen la llei de manera professional i amb voluntat de fer justícia. Però, el lawfare, que com les bruixes, existeix, n'és una altra cosa.
Doncs bé, una dona que honora la seua professió i el seu compromís amb l'administració de justícia és la senyora de la que parla hui el meu amic Cervera.
Van a per ella, ja ho sabem. En diuen de les més grosses contra la seua persona, contra la seua capacitat i contra la seua professionalitat; demanen que l'aparten de la causa, que la inhabiliten, i alguns voldrien, no sé, que l'afusellaren. Espere que no puguen amb ella.
No sols per Ruiz Tobarra com a persona, sinó perquè estic convençut que si la magistrada de Catarroja no poguera dur a port la seua instrucció sobre la DANA seria una bomba de neutrons per al sistema democràtic espanyol, i per a la ja deterioradíssima realitat del Poder Judicial.
Seria terrible per a les víctimes directes i indirectes de la catàstrofe del 29 d'octubre de 2024. No podem oblidar que n'hi ha responsables, i que eixos i eixes responsables han de comparèixer davant els tribunals i han de pagar per la mort de més de 229 persones. Mortes o assassinades, no ho sé, però evitables en la seua majoria, d'això sí estic segur.
Escoltar el seus noms de bateig dijous passat a la concentració de cada dia 29 a la Plaça de la Marededéu, un darrere de l'altre, en un llistat insuportable, inacabable i feridor, va ser molt amarg i dolorós. Eixes morts no poden quedar sense que es faça justícia. Pel bé de tots, que així siga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario