Un article que serà polémic, segur, ha estat publicat a El Punt. Es tracta d'una peça signada per un historiador al que no conec, Xavier Díez, sota el títol El ‘wokisme’, o com destruir l’esquerra des de dins.
Crec que és un text valent i pot ser profitós en el debat sobre l'estratègia de les esquerres. Escric unes ratlles apresades perquè pense que el text pot ser provocatiu, però també de gran interés per a pegar-li un parell de voltes al que planteja.
Un amic a qui he enviat la peça em diu "Havia pensat que el wokisme era d'esquerres". Com molta gent, senzillament perquè Trump, Orban, Milei i tants altres caps de quadrilla de l'extrema dreta occidental són anti-woke militants. Si Trump vol acabar amb el pensament o la praxis política woke fer-nos partidaris d'ella és una resposta lògica.
Però, la cosa és més complicada, i d'ahi l'interés de l'article de Xavier Díez.
L'anti-wokisme és bandera de l'extrema dreta internacional, des de Washington a Sòfia, però això no significa necessàriament que allò que s'enten per wokisme siga una posició de progrés, que permeta o facilite els objectius estratègics de les esquerres polítiques, tan diverses elles, però històricament coincidents, amb les actualitzacions corresponents, en allò substancial.
En bona part del pensament o la praxis woke darrere de la defensa d'idees i de col·lectius minoritaris s'amaga una concepció reaccionària de la societat cap a la qual proposen avançar. Eixò em resulta evident en alguns dels postul·lats que ofereixen com el no va més del progressisme, la desqualificació del feminisme tal i com el coneixiem, el que ha vingut de la mà és la fractura del front que eixe moviment havia aconseguit organitzar com a la resposta més contundent en defensa de la igualtat de les dones.
A parer meu, l'extrema dreta trumpista ha instal·lat la idea que l'esquerra, en el seu conjunt, és woke. La qual cosa els ha proporcionat una legitimitat en part de l'esquerra sociològica que es posa les mans al cap perquè no entén que les grans batalles tradicionals hagen perdut terreny en benefici de conflictes que semblen parcials o reduccionistes.
En bona mesura, l'actual escenari en el que l'extrema dreta negacionista i reaccionària avança cada dia més, és un procés amb diverses variables. Una d'elles, una, és l'emergència d'una nova esquerra adanista que va renegar de forma completa i absoluta del balanç de les esquerres que l'havien precedit. No és que no tingueren moltes raons per al qüestionament, el problema va ser que van tirar el xiquet amb l'aigua bruta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario