Un conte de terror, sí. Diumenge passat, Alfons Cervera recordava a la seua columna de Levante-EMV una novel·la que va impactar-lo fa anys. Contes, novel·les, pel·lícules, històries que ens van terroritzar en el seu moment tots en tenim.
Com terrors nocturns de quan erem infants, o adults, ves a saber. Encara recorde moments d'angoixa en la meua habitació de xiquet, on les ombres o els sorolls m'espantaven; com mirava algunes nits sota del llit, no sé buscant exàctament què. Confirmant, crec, que no res em podia passar a casa, però les pors estaven i tantes dècades després les recorde vivament.
No és la primera vegada que em pregunte, com milers de persones, si Mazón pot dormir per les nits. Hui, tanmateix, és la primera vegada que allò que pense és que potser pateix terrors nocturns. Malsons, dels grossos.
Despertarà en la meitat de la nit amarat de suor, incorporant-se al llit com un resort, i amb el rostre espantat? Com hem vist sovint al cinema.
Nou mesos llargs després i l'home, com diu Cervera, s'ho ha de pensar dues voltes abans d'eixir al carrer. Però, i a casa seua, regna la pau, la calma i es troba a gust? O no, especialment quan el cansament el fa tancar els ulls al llit, vençut per la son?
O sentira la remor, el soroll creixent de les rates folles i agressives sota del terra, com li passava al mariner del conte que ens ha dut Cervera hui a la seua peça?
Em negue a creure que Mazón no és un ser humà, de baixa qualitat si voleu, però és un ser humà com un servidor. Com pot dormir algú amb 228 morts a les esquenes, per acció o per omissió? Només que siga perquè, diga el que diga en públic, ell no estava on tenia que haver estat. I era el capità del Titànic quan impactà contra l'iceberg.
- Ai si jo hagués estat al CECOPI des del matí, haurà de preguntar-se de manera obsessiva. - Ai si jo hagués estat, hauria ordrenat, hauria fet... - Ai si jo hagués fet el que calia, potser els morts no haurien estat 228.
228, 228, 228, 228...
No, 228 no és una xifra qualsevol. Con 7.291, tampoc. Són víctimes que en bona mesura, com expliquen els que en saben, haurien pogut ser moltes menys.
¿Voldrà, voldran, Mazón o Ayuso per exemple, conjurar els terrors nocturns que imagine amb alguna letania, amb algun encanteri de la mà dels argumentaris del PP?
Delictes són delíctes, però, alerta amb l'intent de colar Mazón com un pobre home víctima de la Llei de Linch a les xarxes o als carrers. No, no n'hi ha forma que Mazón, o Ayuso, empaten amb ningú que, pressumptament o no, haja pogut cometre un delicte sense cap víctima innocent.
No, Mazón no pot empatar el partit que està jugant des del 29 d'octubre de 2024.
No hay comentarios:
Publicar un comentario