Compromís per la rebel.lia i la il.lusió en política?

El mapa polític valencià està canviant, segons en diuen tots els analistes. El Partit Popular passa per les seues hores més baixes, i falta saber si és una circumstància conjuntural o és que -per fi, afortunadament- ha despertat una bona part de la ciutadania anestesiada durant anys pels populistes popularistes -farcits de bandolers amb estudis-, venedors de fum i de som els millors. 

Els socialistes, en principi els convocats a ser l'alternativa progressista continuen preguntant-se allò de què volem ser de majors. Amb primàries ja o més tard, el problema dels socialistes és que el nombre d'antics votants que els hi giren l'esquena és creixent. Pateixen una sagnia que no saben aturar o que no volen, perquè la salut del [partit] malalt exigeix cirugia major sense anestèsia. No és un problema de programa, ni de persones, és de cultura política: estan -o semblen estar, si ho mirem de manera més benèvola- exclussivament preocupats pels seus problemes interns, que no són sinó els de la preservació dels llocs de treball (càrrecs, assessors i apparátchik en general) de l'organització partidària.  

L'espai electoral -però, també polític, de participació- que deixa el PSPV-PSOE és territori en disputa per les altres dues organitzacions presents a les Corts Valencianes i a les altres instàncies de govern territorial. Una de tarannà més clàssic, com és Esquerra Unida; i una altra, Compromís, de perfil més innovador, més lluny de la cultura política tradicional. 

Compromís pel País Valencià està inventant coses. La incorporació dels que anomenen no adscrits al funcionament organic de la coalició sembla més ambiciosa i versemblant que altres iniciatives similars d'incorporació dels antics simpatitzants. Ahir, en una reunió a València, segons informa la premsa d'avui, van avançar per aquest camí.  

A més, Compromís incorpora dos elements que poden esdevindre definitius: la il.lusió i la rebel.lia. La primera és un component indispensable per a molts ciutadans que no entenen la participació en la cosa pública com una lluita pels càrrecs ni per les canongies a obtindre, sinó com una més de les seues activitats com a persones compromeses amb el seu temps, el seu espai i els seus congèneres. La segona és imprescindible per a aquells que fa temps que no es resignen a acceptar amb paciència franciscana els governs que patim i la crisi que ens ofega.

Al seu Manifest, Compromís diu: "Esta coalició fa una crida a la societat civil valenciana a participar de la necessària rebel·lió democràtica que exigix un moment tan exigent com l’actual, amb una degradació política que ens avergonyeix i amb una crisi econòmica de gran magnitud que genera atur, empobriment i degradació ambiental. Fem una crida a les valencianes i valencians a la participació, la il·lusió i l’acció, a no deixar-se portar pel pessimisme i l’abstenció. Una altra manera de fer política és possible. Entre tots podem demostrar que és possible la unitat en la diversitat, que és fals que tots siguem iguals i que si volem, podem canviar el nostre país".

Rebel.lia i il.lusió. Serà possible?