Per favor, no disparem sobre el pianista Cercas

Javier Cercas va publicar dies arrere un article a El País que ha alçat molta polèmica. Alguns amics meus han escrit sobre ell, i no tots han coincidit precisament en la bondat de la posició de l'escriptor gironí i en com l'argumenta. Com que jo vaig escriure un post sobre l'article (publicat al mur de Facebook, al meu bloc Escriureenlaire i a paisvalenciasegleXXI) on sintonitzava amb Cercas, pense que he de dir alguna cosa. La primera és que del text que he llegit i que citava no puc deduir cap sospita respecte de la convicció democràtica del cavaller. Estarà (o estarem) enganyat(s) en el pitjor dels casos, però ahí crec que s’acaba la discussió sobre l’assumpte.

La segona és que no crec que siga just disparar sobre el pianista Cercas. Sí la idea de fer eleccions per a que siga la majoria al Parlament de Catalunya la que convoque la consulta no sembla una bona idea, no passa res. Res greu, s’entén. Cercas diu que "En democràcia no existe el derecho a decidir sobre lo que uno quiere, indiscriminadamente". I jo crec que és fàcil coincidir. Si més no per a mi ho és: ha d'estar clar qui pot fer servir eixe dret i per a quines coses. Si no ho fem, podem obrir una finestra complexa de tancar. Deixant de banda els semàfors: un alcalde podria convocar un referèndum per fer fora una minoria estrangera per raons xenòfobes amb un amplíssim suport ciutadà?

Tot amb tot, el problema no pense que estiga ahí. Convoque qui convoque, amb eleccions o amb una decisió de l'actual Parlament de Catalunya, s'ha de tindre clares un parell o tres de coses. Pense. 

Cosa 1: On està la ratlla que marca la majoria que decanta el resultat? És la meitat més 1, el 51 per cent? On posem eixa marca? Cosa 2: Aquesta que ara es demana va a ser l’única consulta? Si el resultat és favorable a A, els partidaris de B podran demanar-ne un altre? Si els unionistes guanyen, per exemple, els sobiranistes tornaran a intentar-ho en un termini no inferior a quants anys? ¿Tenen el mateix dret els unionistes si guanyen que els sobiranistes, atés que si es consuma la separació aquesta serà irreversible? Cosa 3: Entenent que en la hipòtesi d'una victòria sobiranista i encetat el procés de separació, que necessàriament durarà un temps, es produeixen eleccions al Parlament de Catalunya i canvia la correlació de forces en benefici dels unionistes, què passaria amb el procés? Podria el Parlament de Catalunya, per majoria simple, avortar el procés? Cosa 4: En la hipòtesi d’una victòria unionista, una nova i ampliada majoria sobiranista al Parlament de Catalunya mitjançant eleccions, podria tornar a posar el problema damunt la taula amb urgència?

Personalment crec que sols la ceguera política (que no miopia, ceguera) dels nacionalistes espanyols (inclús els que no saben que en són, nacionalistes) i uns nivells de supèrbia política insuportable de part seua els hi permeten negar el dret d’una regió peninsular (una nació en aquest cas, la catalana) a esbrinar si volen o no continuar formant part d'Espanya. Dit això, m'afanye a afegir que eixa consulta exigeix que les regles de la consulta, des de la pregunta al color de la papereta estiguen clarets per a propis i estranys. Coincidia (i em mantinc) amb el senyor Cercas (a qui no tinc el gust) en intentar eixir de la dinàmica binària en la que està desenvolupant-se l'assumpte del dret a decidir català. I coincidisc amb ell que cal establir de manera prèvia com anem a saber qui obté la victòria i en què consisteix, quins són els seus efectes.

Seria terrible que es fera el plebiscit i, com en altres ocasions electorals ha passat, tots reclamaren ser els guanyadors.