He trobat de la manera que passen cosses en la vida, per casualitat, un text de l'escriptor Paco Gonzalez Ledesma, un dels grans de la novel·la negra espanyola, mort fa ara deu anys. M'ha impressionat i per això he escrit unes ratlles sobre ell i vull reproduir-lo i fer-lo volar per les xarxes.
dimecres, 23 d’agost del 2023
La que en diuen "festa taurina".
He trobat de la manera que passen cosses en la vida, per casualitat, un text de l'escriptor Paco Gonzalez Ledesma, un dels grans de la novel·la negra espanyola, mort fa ara deu anys. M'ha impressionat i per això he escrit unes ratlles sobre ell i vull reproduir-lo i fer-lo volar per les xarxes.
diumenge, 13 d’agost del 2023
La columna de Cervera sobre la Memòria, així, amb majúscula
Cada diumenge espere la columna del meu amic Alfons a Levante-EMV. Fa molts anys que ens coneguem, molts, i compartim diverses militàncies totes elles nobles a més no poder.
Una d'elles és la lluita irredenta per la memòria. A estes altures de la vida, en aquesta època de revisionisme històric, del desig de fer una re-escriptura de la història que practiquen les dretes hispàniques, eixa batalla per la memòria de la guerra i la dictadura s'ha convertit en central per a nosaltres.
dissabte, 5 d’agost del 2023
Després del 23J: la realitat és molt tossuda, però cal afrontar-la.
Aquesta peça va ser publicada ahir al diari Infolibre, en castellà.
Després de les eleccions del diumenge 23 de juliol, després d'haver fet el recompte del vot de l'estranger, convé anotar algunes coses.
1. Com és de rellevant Catalunya pel que fa al seu pes efectiu en la política espanyola. Els 13 escons de diferència que el PSC-PSOE treu d'avantatge al PP (19 davant de 6) són radicalment determinants pel que fa a impedir que la dreta radicalitzada de Feijóo i l'extrema dreta d'Abascal governen en un futur pròxim a Espanya .
1. El PSOE ha guanyat el PP a Catalunya, Euskadi i Navarra, on ha tret 16 escons d'avantatge (13 a Catalunya i 3 a Euskadi). A Navarra, cal dir que UPN ha obtingut un diputat, però EH-Bildu un altre, cosa que fa que la majoria siga finalment de progrés.
a) Ni Madrid ni Andalusia, ni tan sols les Castelles, han votat aclaparadorament les dretes, com sovint pronosticaven els mitjans interessats, sempre conservadors o directament manipuladors a favor dels interessos del PP i VOX. Aquells que repetien incansables que a tot Espanya hi havia un clam: “derogar Sánchez”. La màxima diferència la trobem a Galícia i són 6 escons, i segueix Castella i Lleó amb 5.
1. El PSC-PSOE ha estat, amb diferència, la força política guanyadora, amb un 34,49%, més de 1,2 milions de vots i 19 escons. La segona força en votants va ser la representació catalana de Sumar, amb un 14,03%, 493 mil vots i 7 escons. Entre les dues formacions polítiques van sumar gairebé 1.7 milions de vots.
a)
L'empenta aclaparadora de les
dretes de què parlaven les enquestes ha estat frenada contundentment a l'Ebre,
encara que també cal tenir en compte que les esquerres (PSOE i Sumar) han
resistit molt millor del que estava previst a Andalusia, i fins i tot a Madrid.
Romandrem atents a
l'evolució del procés de constitució del nou govern.
dijous, 27 de juliol del 2023
Els socis prioritaris de Català: els de VOX, amb un magnífic jornal per no fer res.
Cobrar sense treballar, en funció d'una nova categoria: la de "socis prioritaris", és allò que l'alcaldesa Català ha inventat per a comprar la complicitat de l'extrema dreta local.
dilluns, 24 de juliol del 2023
El dia 24. Ni cianur ni cicuta, orxata o granissat de llima.
Va arribar el 23J i vam viure una jornada
intensa. Els resultats de primera hora -al tomb de les vuit, en tancar els
col·legis- van induir a alguns, entre els més compromesos de l’esquerra, a
plantejar-se si seria millor el cianur o la cicuta.
Ara, quan no han passat ni vint-i-quatre hores
de la finalització del recompte i del repartiment d’escons, sabem que el Govern
de coalició, capitanejat per Pedro Sánchez amb Yolanda Díaz com a segona de bord,
va superar l’assalt de PP i VOX que pretenien la derogació (significara el que això
significara) de Pedro Sánchez. Per il·legítim i per vulnerar bona part dels
articles del Codi Penal.
Les forces que fa mesos anunciaven amb fanfàrries
jurídiques, econòmiques i mediàtiques l’arribada de l’Anti-Crist si Sánchez no
era expulsat de La Moncloa havien fracassat. El Maligne, havien anunciat, vindria acompanyat a més a més per unes plagues que
deixarien les d’Egipte en una broma. Ho vam saber cap a les
deu i mitja.
Feijóo, eixe buròcrata gris que falla més que
una escopeta de fira, i el seu escuder, Abascal, que no sap més que enllaçar
una arenga amb una altra, havien aconseguit espantar a molts dels que tenim l’esquerra
com a la nostra terra natal.
Molts ho negaran. No ni poc, i tant que sí; direm altres. Amenaçaven a tort i dret en posar el millor de cada casa en el
govern que eixiria de les urnes. Allò dels toreros al front de la cultura, o els
anti-demòcrates confessos com presidents de parlaments autonòmics anava a ser
un joc d’infants comparat amb el que anava a passar a la Villa y Corte i en el
Regne d’Espanya. Fins el Borbó emèrit anava a tornar.
Feijóo havia afirmat que 2 per 10 n’eren 22, que
Huelva està en la Mediterrània o que el seu amic Marcial era traficant de droga
legal però no de les altres; tot amb tot, donava la victòria per segura. Encara
més, es veia com l’Aznar de la segona legislatura, sense necessitat de parlar
en la intimitat cap dialecte de paletos.
Abascal, que sempre te el parar d’un legionari
en formació de revista, la qual cosa no deixa de tindre mèrit en un patriota
que va escaquejar-se de la mili, anunciava a ple pulmó que s’havien acabat les
tonteries en i amb Catalunya.
Doncs s’han quedat amb un pam de nassos. Els
dos.
Veure les imatges del famós balcó del carrer
madrileny de Gènova, o les de la seu de VOX, ens va fer goig a molts, la veritat.
Havien guanyat, si; però, els balls, la música, les rialles i les abraçades les
trobarem en la pantalla del televisor quan els realitzadors van punxar el
senyal del carrer Ferraz o el de la seu de Sumar. Havien guanyat, si, però no
va ser cap tsunami. Ni tsunami ni cicló ni borrasca, perquè ara n’hi ha la
possibilitat de reeditar un govern com el que anomenarem “d’investidura”.
Ja en parlarem d’això que ningú diu ni imagina
que resulte fàcil.
Però, ara per ara, el 24 de juliol continuem
en 2023, no hem tornat a 1975 i, en conseqüència podem triar entre orxata o
granissat de llima. Res de cicuta o cianur.
Tal vegada va ser el propi Feijóo qui va
pensar en què prendre-se’n quan va ser interromput en el seu discurs de
guanyador fracassat en escoltar com la mutxatxada pepera cridava amb passió
allò d’A-yu-so, A-yu-so, A-yu-so, mentre l’al·ludida no sabia quina cara posar
i s'encongia d'esquenes.
Ja és humiliació, eh!
dissabte, 22 de juliol del 2023
Demà decidim “qui i com” ens governa. Participa, per favor.
No conec cap persona que no vaja a votar demà,
ves per on. Conec persones què, això sí, coneixen persones que els han dit que
no pensen acudir demà a les urnes a dir la seua respecte del govern que sorgirà
d’elles.
No he pogut tindre cap intercanvi d’opinions
amb cap abstencionista, un tipus de ciutadà, de ciutadana, que per la raó o les
raons que siga, demà es quedarà a casa, marxarà a la platja o farà com si es
tractara d’un diumenge més,
Reconec que no comprenc com és possible no
estar interessat en participar en l’elecció de “qui i com” anem a ser
governants els propers quatre anys, però està clar que n’hi ha gent així.
També és cert que crec que la mobilització
electoral del 23J va a ser de les bones, la qual cosa em fa pensar que els qui
volem dir la nostra sobre el “qui i el com” anem a ser governats som ampla
majoria.
Però, i els altres? Què en pensen, què creuen,
en quina posició social estan, per a que els siga indiferent el “qui i el com”.
M’interessen, ha de quedar clar, aquells que s’auto-identifiquen com a persones
d’esquerra.
Potser una part d’ells pensen que tots els
polítics són iguals i que no paga la pena triar-ne A o B. De veritat? Eixa idea
és el resultat d’una reflexió mínimament fonamentada? Una única pregunta els
faria: Com va gestionar el PP la macro-crisi de 2008 i com va gestionar la
macro-crisi de la pandèmia el govern de coalició?
Tal vegada l’argument d’uns altres és que ningú
està veritablement compromés amb un o més dels elements centrals de la seua
ideologia: ningú és adequadament feminista; ningú és veritablement anti-capitalista,
ningú és efectiu en la causa animalista; ningú és vertaderament actiu en la
causa ambientalista; ningú està compromés amb la dura realitat dels migrants;
ningú es suficientment demòcrata com per acceptar el dret a decidir de les
nacionalitats que conformen l’Estat, etc.
La cosa però, a parer meu, és més simple. No
dic senzilla, dic simple.
Allò que es decideix demà, és “el qui i el com”
se’ns governa els propers quatre anys, i aquesta és una qüestió que està indissolublement
relacionada amb els dèficits particulars que he apuntat; que els inclou a tots
i cadascun d’ells.
Al remat, abstencionistes d’esquerres, la bona
qüestió és que hem de triar si volem ser governants des de la preeminència dels
interessos públics o dels privats; si ens alineem amb als partidaris de la
igualtat entre els homes i les dones o amb els qui la volen subordinada com a esposa
i com a mare; si preferim als qui consideren que l’educació i la sanitat són un
dret de ciutadania o els que entenen que és una mercaderia més amb la qual fer
negocis; si fem costat als qui entenen la pluralitat de la nostra societat o als
qui volen la uniformitat castradora; si optem pels qui estan a favor dels drets
fonamentals que ens alliberen o dels qui volen que els drets bàsics siguen només
els que dicta la seua moral; si preferim als qui faciliten la convivència o als
que la entrebanquen; si estem, en última instància, per donar el poder als qui
fan bandera de la mentida, la falsedat, l’insult, la desqualificació i la manca
absoluta de respecte pels adversaris.
D’això es tracta, del “qui i el com”. I abstindre’s
de participar és una manca de compromís social censurable i, a més a més, un
greu error.
dimecres, 19 de juliol del 2023
Preguntes per a l'electorat progressista encara desmobilitzat
Això diuen, sí: que n'hi ha una part de l'electorat progressista i també entre el d'esquerra que no troben la suficient motivació per acostar-se al seu col·legi electoral i votar el proper diumenge 23 de juliol.
Doncs així serà, que els professionals de la demoscòpia saben del que parlen i tenen unes dades que jo ni tinc ni sabria analitzar.
Una altra cosa és que no resulte fàcil entendre el per què n'hi ha un contingent significatiu d'indecisos o, directament, d'abstencionistes.
¿Com és que no els interpel·len les notícies que estem rebent de per on van les primeres decisions dels governs PP-VOX?
¿De veritat no els preocupa que puga ser president del govern de les Espanyes un mentider compulsiu, un home al que convindria posar-li un comptador de falsedats com va fer-se amb Donald Trump?
Es queixen, com ho fem tots, de les temperatures tropicals, dels incendis o de les inundacions cada cop més freqüents, ¿romanen impassibles davant la possible arribada al poder de negacionistes del canvi climàtic?
¿Els resulta acceptable el masclisme negacionista d'una violència de gènere que mata dones amb una perseverància que commou a qualsevol ser humà?
¿Són impermeables a l'amenaça indiscutible de fer arrere bona part dels drets fonamentals que hem aconseguit durant les darreres dècades?
¿No els importa que s'estigmatitze i margine persones per la seua orientació sexual?
¿Els importa un rave que es derogue la memòria de la guerra i del franquisme i que tornem a privar treure les vícitimes de les cunetes als ancians que no volen morir sense recuperar les despulles dels seus pares, fills o germans?
¿No els espanta la reducció d'impostos que anuncien que posarà en escacs la sanitat i l'educació pública?
¿Que passarà amb les pensions? ¿No els afecta ni a ells ni als seus pares?
¿Estan disposats a tornar a obligar a una mort indigna en abolir la Llei d'Eutanàsia?
¿No els commou criminalitzar els immigrants que fugen de la guerra, de la fam i busquen una vida més digna com ha fet el ser humà des de sempre?
¿No recorden com la dreta va gestionar la crisi econòmica de 2007, amb l'austericidi que descarregar sobre els més dèbils? ¿No troben diferències amb com va gestionar l'actual govern de coalició la pandèmia i els efectes de la guerra d'Ucraïna?
¿Els resulta raonable que un Feijóo que es passejava amb un conegut narcotraficant quan la droga delmava la població juvenil de Galicia?
¿Pot ser president del govern un home com Feijóo que insulta i desqualifica el periodisme que li resulta incòmode i que es nega a participar en els debats amb els altres candidats en un alardó de covardia?
Tantes i tantes preguntes deixe en el tinter, però no vull finalitzar sense referir-me a una última:
La meitat dels hipotètics abstencionistes són dones, llavors... ¿són impermeables al masclisme caspós i anacrònic però feridor, insultant i humiliant que considera la dona com a mare i esposa o, en el millor dels casos, com a subordinada a l'home?
¿De veritat que no trobem per a motius suficients per a anar a votar per l'opció de progrés que millor consideren?
Doncs bé, si cap d'aquestes preguntes no els impulsa a votar... que no voten. Però, que després no es queixen.
L'agonia cubana
La il·lustració és la que acompanya la primera publicació d'aquest text, el passat 10 de juny de 2026, al bloc de Massa Crítica Associac...
-
Netanyahu sembla capficat en convertir-me en anti-semita, però jo em negue a donar eixe pas. Ara bé, he de reconèixer que n'hi ha moment...
-
Torna hui Cervera a Mazón, en la columna dominical de Levante-EMV , i és d'agrair. Sí, és d'agrair perquè és necessari que persone...
-
Cervera escriu hui sobre Gaza, a Levante-EMV . Hem fet ja un costum que ell escriu cada diumenge i jo faig uns comentaris a la seua peça. ...



