Una foto amb encaixada de mans de dos homes obri hui la columna de Cervera a Levante-EMV. Els immortalitzats són Llanos (VOX) i Pérez Llorca (PP), i tots dos, escriu el meu amic “Se miran con la ternura de los primeros besos y esa tímida sonrisa que apenas vela el suave temblor de la inocencia”.
Representen els dos personatges dues cares de la mateixa moneda, la d’una proposta que començà a provar-se al País Valencià, un territori electoral clau en la lluita pel govern de les Espanyes. Mazón va signar un pacte amb l’extrema dreta autòctona que hauria de haver-lo inhabilitat dins i fora del seu partit si el PP [al que perjudicà de forma explícita, segons diuen els experts, en les eleccions que va convocar el pervers Sánchez] fora eixe partit de centre centrat que diu ser. Però ni és ni se l’espera. Fraga també era de centre, com Aznar, com Rajoy, o com ara Feijóo.. Dreta pura i dura, n’eren i són, diguen el que diguen.
Escriu Cervera un paràgraf que em sembla un tractat de politologia, així que el còpie sense posar ni afegir una coma. Diu així:
“No queda ya del PP más que el nombre. Lo demás es Vox. Una rendición sin condiciones. Política para millonarios camuflada de una miserable y falsa retahíla de agravios proletarios. Que el mar se llene de cuerpos humanos como peces muertos y que, si llegan a puerto, esos cuerpos sean devueltos a sus sitios de origen como trozos de carne condenada en los barcos de la vergüenza. Que no haya un sitio común y sin fronteras de clase donde la felicidad sea posible. Que sobremos todos menos ellos: los orgullosos herederos de la infamia. Que se sigan pudriendo en las fosas del franquismo la libertad, la igualdad y la fraternidad que para tanta gente significó y sigue significando la Segunda República. Que lo público sea carnaza entregada cruelmente a lo privado sin miramientos de ninguna clase. Que a quienes dicen «aleshores» o «llavors» en vez de «entonces» se les coma la lengua el gato que luce en el cuello un lazo rojigualdo: los mismos colores de la bandera floral con que, haciendo el más espantoso de los ridículos, el Ayuntamiento de València está cubriendo los jardines de la ciudad. Tanto hablar de Sorolla y la luz mediterránea y lo que están dejando es un paisaje sombrío por donde pasea un «vergonzoso cortejo de fantasmas», como escribió Luis Cernuda cuando no sabía qué nombre ponerles a los sueños”.
Tres coses em venen al cap. Una, això de posar banderes roges i grogues als jardins és, com diu el clàssic d’aurora boreal. És pot ser més coents? [i la senyora alcaldessa, feliç]. Dues, que, efectivament, així és: que en la societat valenciana i espanyola sobrem tots, tret d’ells. Tres: el que sembla que els del PP no pensen, massa càndids els veig, és que els de VOX volen menjar-se’ls, superar-los, acabar amb ells que són uns “blandengues”, la “derechita cobarde”.
Ara que Feijóo viatja per Europa, podria preguntar-li als seus col·legues francesos o italians que es va fer de la dreta gaullista o de la democràcia cristiana italiana. Spoiler: que l'extrema dreta de Le Pen i la de Meloni se'ls van berenar políticament parlant. A veure si aprèn alguna cosa eixe home, que viatjar és sempre enriquidor.
