A un pèl d'estar com Grècia. Què som els valencians, masoquistes?

Avui ha publicat Francisco Pérez, catedràtic de la UV i director del IVIE, un documentat article que hauria de ser motiu de reflexió política per als partits i els representants polítics, així com per a la ciutadania valenciana. El text gira sobre els problemes de finançament del nostre territori.   Dues afirmacions són d'allò més rellevants:


1) El PIB per cápita valencià de 2012 té els nivells reals de 1999 i és el 87,7% de la mitjana espanyola, havent retrocedit del lloc 8 al 12 entre les 17 comunitats. 

2) L'opinió pública ha de saber que la valenciana és l'única comunitat que combina una balança fiscal negativa i una renda inferior a la mitjana. 

Durant els anys del Govern del PP s'ha aprofundit en les pèrdua de posicions del nostre PIB, i d'estar en la meitat de dalt de la taula de les dèset comunitats, ara estem prop de la cua. I ho hem consentit tot i tenint una balança fiscal negativa amb l'Estat Espanyol. Així som quan ens posem a ofrenar glòries de debó. 

Enguany, ara mateix com aquell que diu, la Generalitat Valenciana ha anunciat un dèficit del 3,45% del PIB en 2012 que representa el 25% de les seues despeses. Això amb un endeutament del 29% del PIB, significa que la càrrega d'interessos quasi doblarà en 2013 l'objectiu de dèficit del 0,7% fixat per a totes les comunitats. 

Anem, llavors, de mal en pitjor, i és que la Comunitat Valenciana ha fet fallida. Crack! S'ha acabat: estem a un pèl de merèixer la mateixa consideració financera que Grècia. 


Per què, doncs -si no resulta obvi-; perquè desequilibris tan importants requeriran ajustaments d'ingressos i despeses severs per a recuperar la viabilitat financera.

F. Pérez alerta en el seu article que l'origen de tan greu problema no és —contra el que podríem pensar— que la Comunitat Valenciana gasta més, sinó que ingressa menys. La qual cosa no obsta perquè puga parlar-se d'anys en els que s'han pres decisions de despesa més que discutibles i d'ineficiències òbvies. Ja parlarem d'aquest assumpte en un bloc anterior (Dels dies de vi i roses als del delírium tremens), i no insistirem.

Pel que fa a la relació ingressos - despeses, algunes dades són de molt d'interés:

1) La Comunitat Valenciana és la que menys gasta per habitant des que es va homogeneïtzar en 2002 el sostre competencial de les comunitats. 

2) Les liquidacions pressupostàries indiquen que la despesa per cápita és el 78% de la mitjana. 

3) La C. Valenciana incorre en dèficit perquè els seus ingressos se situen substancialment per sota de les restants autonomies des de fa vint-i-cinc anys (és a dir, abans inclús dels governs del PP), quan va rebre les competències educatives i sanitàries. 

4) El desplome tributari després de l'auge immobiliari i la crisi del deute han despullat a la hisenda valenciana i resulta evident que es van assumir compromisos permanents de despesa amb ingressos transitoris. 

5) Per això, l'ajustament no hauria d'ignorar que una part substancial del diferencial valencià és la debilitat estructural del sistema de finançament. 

F. Pérez conclou tot diguent que "Sembla arribada l'hora que els valencians arriben a consensos bàsics sobre una full de ruta que pose fi a aquesta trajectòria lamentable".

Ahí està el rovell de l'ou. Els valencians hem estat i estem al marge de les preocupacions territorials dels governs de Madrid, siguen aquests d'un color o d'un altre. Ni el binomi Lerma - González, ni el Zaplana -Aznar, ni el Camps - Zapatero, ni el Fabra - Rajoy han pal.liat mai el maltractament financer que ha patit i pateix aquesta Comunitat Autònoma. I la culpa és nostra, i només que nostra. Mai ens hem fet de respectar, mai hem donat cap problema a Madrid, més espanyols que ningú i tota la vida ofrenant no se sap ben bé quines glòries. 

Estem en la cua d'Espanya. Tenim una renda inferior a la mitjana i així i tot patim una balança fiscal negativa. Què som, masoquistes?