Foto La Nación
Des del gener del 2025, en prendre possessió de la presidència Donald Trump, la política exterior de Washington envers Amèrica Llatina ha fet un gir dràstic, passant d'una diplomàcia institucional a una de caràcter transaccional i coercitiu. Washington ha prioritzat la seguretat fronterera, el proteccionisme econòmic i l'expulsió de la influència xinesa a la regió. L'administració ha reviscut i actualitzat la Doctrina Monroe: Amèrica és zona d'influència exclusiva dels EUA. Alguns, inclús, van més enllà i parlen d’una mena d’Esmena Platt per a tot el subcontinent llatinoamericà.
Cal recordar que l’Esmena Platt va ser una disposició aprovada pel Congrés dels Estats Units l'any 1901, i imposada com un apèndix a la primera Constitució de la República de Cuba. En aquell document, s’establia de forma literal el dret d'intervenció de Washington en l’illa antillana: "El Govern de Cuba consent que els Estats Units puguen exercir el dret d'intervenir per a la preservació de la independència cubana, el manteniment d'un govern adequat per a la protecció de la vida, la propietat i la llibertat individual...".
És en eixe context -el d’adjudicar-se el dret a intervindre, com ha fet a Veneçuela- que l’Administració Trump pressiona els països de la regió perquè elegeixen entre la inversió xinesa i la cooperació amb Washington. Queda clar que Trump ha utilitzat els aranzels no només com a eina comercial, sinó com a palanca política.
A un article recent de The New York Times (datat al maig de 2026) es pot llegir que la rivalitat geopolítica entre els Estats Units i la Xina s'ha traslladat a l'astronomia a l'Amèrica Llatina, concretament a l'Argentina i Xile.
El govern actual dels Estats Units (també ho va fer l'administració de Biden) ha pressionat intensament l'Argentina i Xile perquè aturen la construcció de telescopis xinesos en els seus territoris. Com a resultat, un gran radiotelescopi a San Juan (Argentina) està paralitzat i sense peces clau, i un projecte a Atacama (Xile) ha estat detingut.
Washington argumenta que aquestes instal·lacions, tot i ser nominalment científiques, podrien tindre un ús militar, com ara el rastreig de satèl·lits nord-americans o la millora de les comunicacions militars xineses. Els astrònoms locals, per contra, lamenten la pèrdua d'oportunitats de recerca i la falta d'instruments a l'Hemisferi Sud.
El precedent de Neuquén. El temor dels EUA es basa en part en una base espacial xinesa ja operativa a la Patagònia argentina (Neuquén) des de 2015, que es considera un símbol de la influència de Pequin a la regió i que té un contracte de concessió per 50 anys.
Pequín nega les acusacions de perseguir fins militars i qualifica la postura dels EUA de "ridícula", "lamentable" i una mostra d'"hegemonisme", afirmant que els seus projectes només busquen el progrés científic de la humanitat.
En resum, també els deserts andins, ideals per a l'observació de l'espai, s'han convertit en un tauler de joc estratègic on la ciència queda supeditada als interessos de seguretat nacional de les grans potències.
Tant el govern argentí, de Javier Milei, com el de Xile, de José Antonio Kast, son ideològicament afins, molt afins, a les tesis de Donald Trump. Però no els va a resultar fàcil plegar-se als desitjos del de la Casa Blanca.
La Casa Rosada, per exemple, senzillament, no pot prescindir de Xina sense abocar el país a un col·lapse econòmic. Xina és el seu segon soci comercial i el primer en molts sectors agrícoles, ramaders i miners, com ara la soja, la carn i el liti. La conclusió és que Milei pot fer gestos per complaure Trump (com aturar els telescopis o rebutjar inversions en ports), però no pot tallar el vincle comercial i financer sense fer malbé l'estabilitat de la seua pròpia economia.
A més a més, caldrà veure què diuen els xinesos. Els gestos i concessions de Milei a Trump són una cosa, i una altra serà què diu Pequin si s’entrebanquen els seus objectius en Amèrica Llatina en general i en Argentina en particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada