Reconforta en aquests dies borrascosos llegir articles com el de José Antonio Pérez i Juan Hernàndez Armenteros ("La reforma de la Universidad: preguntas erróneas, respuestas incorrectas", en El País d'avui), i constatar com hi ha gent que sap molt de la universitat espanyola i, en particular, sap molt d'economia i de governanza de la institució universitària. Paral.lelament, asusta saber quant de lluny estan persones d'aquest perfil de les instàncies ministerials de decisió en política econòmica en matèria universitària. Espanta encara més llegir i escoltar les declaracións del ministre d'educació del govern d'Espanya. On va el ministre Wert? Aquest senyor s'inventa les dades (ja ho va fer a propòsit dels manuals d'Educació per a la ciutadania, amb el nombre d'universitats de California, etc., etc.), i pontifica continuament sobre tant de mal com s'han fet les coses fins que ell ha arribat a ser ministre. Com a tertulià de la SER ja era petulant i poc disposat a la conciliació; ara que l'han fet ministre, sembla que aquestes característiques han adquirit nivells superlatius.
Si el discurs del Partit Popular és adanista, si tot en Espanya ha començat a exisitir des que han tornat a detentar el govern, si tot el que ells no han fet, decidit i ordrenat està mal i ha de ser modificat o, directament, revertit; el senyor Wert destaca com un dels més furibunds convençuts que ells han de reconvertir Espanya. En què van a reconvertir-la, tanmateix, és una altra qüestió de la que no tenim massa notícies. Intuicions sí, i són tenebroses.
Pel que fa a la ciència i l'Acadèmia, a més de les reflexions de José Antonio Pérez y Juan Hernández Armenteros, no li vindria mal al senyor ministre llegir-se la carta que un jove investigador, físic teòric per a més detalls, li ha escrit a l'actual Cap de l'Estat. Alberto Sicilia, amb amarga ironia, escriu que "Hemos convertido España en un gran coto de caza. Pero aquí no se persiguen elefantes ni codornices, sino investigadores. Dentro de poco podremos solicitar subvenciones a WWF por ser especie en extinción". No sé si a Juan Carlos I li preocuparà aquesta realitat, més o menys que l'existència dels elefants, però la realitat de la qual parlen els tres universitaris que he citat és per a posar-se a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada