Vaig tindre durant deu anys una relació intensa amb la capital de la Safor. Una connexió potent en la que ―crec― vaig sintonitzar amb la ciutat que era i amb el projecte del que volia ser. Ha passat un any des que vaig deixar la ciutat, dotze mesos durant els quals he mantingut l’interés per ella, tot i que quasi no he tornat a xafar-la. I ara, després d’eixe temps de distanciament físic, tinc la desagradable sensació de que la ciutat que vaig conéixer ha deixat d’existir; s’ha perdut i ha estat substituida per una mala còpia. És, no obstant, ―m’afanye a dir-ho― una constatació que no m’ha provocat cap sorpresa. És la crónica d’una desaparició anunciada.
Vaig conéixer una ciutat moderna, líder, reconeguda i valorada, orgullosa. Des del seu Centre històric com a centre comercial obert, ―paradigma del desenvolupament urbà i comercial reconegut arreu Europa i Amèrica―, a la qualitat de la seua platja; des del seu interés per posar en valor els actius culturals universals del territori ―que en són molts: els Borja, els clàssics de la literatura catalana, la seua cuina, els seus artistes― a la seua inequívoca valencianitat; des del seu lideratge com a capital de la Safor a la seua aspiració a ser el pal de paller de les comarques centrals valencianes; des del seu dinamisme empresarial a la voluntat reconeguda de ser terreny fértil per a la formació i la investigación universitària.
En només dos anys Gandia s’ha ensorrat, si més no com a ciutat d’avantguarda. Si cerquem Gandia al buscador Google, les dues centes primeres entrades que apareixen (em va faltar paciencia i ànim per a continuar) están referides a eixe producte de detritus televisiu que és Gandia Shore. Les dues centes primeres, com a mínim. Ni els Borja, ni el Palau, ni Ausias March, ni les platges, ni les empreses, ni les universitats, ni la fideuà … ni el Beato.
Si Gandia Shore va convertir-se en un exemple negatiu per a tota Espanya, per ser l'aparador on exhibir la vulgaritat grollera d’una determinada joventut afortunadament minoritària, darrerament hem ensopegat amb Gandia als mitjans de comunicación pel pèsim oratge polític, per l'abandonament de la Mancomunitat, pel perill de que es faça malbé la Platja de l’Ahuir i ―aquests darrers dies― per una foto realment metafòrica del seu alcalde i ―allò que és pitjor― per la reacció extremadament autoritària que aquest i el seu partit han tingut arran la seua difusió.
El problema, clar, no és que la primera autoritat no siga un gran orador. Allò que la fotografia ens mostra és l'engany, el que n'hi ha de veritat darrere de la façana, les misèries internes, la pobresa trista i humiliadora de la impostació. I darrere de la foto ha vingut l'autoritarisme, la repressió, el càstig als qui han despullat la vanitat de la primera autoritat local. D'ara en endavant, darrere de cada aparició pública seua, molts es preguntaran que n'hi ha més enllà del que està ensenyant-los, què n'hi haurà al darrere de l'escenari. Un preu massa elevat per la glòria efímera d'un discurs.
Tot plegat, fa temps que sembla que algú haguera encarregat una campanya de propaganda negra per a la ciutat.
Un model de desenvolupament econòmic superat i caduc, sense ambició innovadora, fatalment conservador. Al seu caliu, corregudes de bous, gladiadors de cartró-pedra, floklòriques i cantants melòdics de l'España cañí, la televisió pública silenciada, la cultura desapareguda o tancada a pany i clau, la imatge de la ciutat degradada als límits, autoritarisme del aquí mando yo, mordassa als discrepants, ostracisme per als crítics…
Un model de desenvolupament econòmic superat i caduc, sense ambició innovadora, fatalment conservador. Al seu caliu, corregudes de bous, gladiadors de cartró-pedra, floklòriques i cantants melòdics de l'España cañí, la televisió pública silenciada, la cultura desapareguda o tancada a pany i clau, la imatge de la ciutat degradada als límits, autoritarisme del aquí mando yo, mordassa als discrepants, ostracisme per als crítics…
¿Quin és el projecte de ciutat per a Gandia que passa per aquests descriptors propis d’una pel.lícula neorealista, trista i malencuniosa, en blanc i negre? Què s’ha fet de Gandia? On va Gandia?
Com de difícil és construir i com de fàcil ensorrar-ne allò construit.
9 comentarios:
Gràcies amic Joan del Alcázar, per estalviarme escriure una reflexió sobre la meua ciutat, que no havera pogut fer millor ni més semblant a les teues paraules. La Gandia que fou era tot el que dius, també amb les seues contradiccions i dificultats, cal dir-ho, però infinitament més centrada en la consecució d'un model econòmic, social, cultural i ambiental sostenible. Sabeu? ni la platja, ni la del Nord ni la de més la nord encara, ni la cultura casposa, ni els circos, ni les "estafes" innovadores, ni l'abandonament de iniciatives socials i ambientals vanguardistes, ni, "of course", el Gandia Shore, caminen en la direcció adequada. Que quina es eixa direcció? Nosaltres fa anys que la "prediquem", pero nadie es profeta en su tierra.
A vore, estimat Joan, sense ànim de discrepar: Preservar la identitat, la cultura i la valencianitat de Gandia és pagar 600.000 euros per una cavalcada suposadament dedicada als Borja i en la qual les referències al sant eren nul.les? O fer una despesa obscena en un creuer? No veig la diferència entre eixa despesa i el sou de Sabina o Julio Iglesias per actuar a Gandia. L'única diferència és que en el primer cas, la cavalcada, els diners sels endú una companyia teatral de casa i en l'altre u de fora. Si eixa és la valencianitat que hem de predicar, ho sent... No veig la diferència entre un creuer i gladiadors de cartó-pedra.
Amics, la veritat és que des de la distància que a hores d'ara en permet fer una reflexió menys subjectiva, pel fet de no viure ja a Gandia, i de xafar-la només algun cap de setmana per veure a la família, a pesar de no haver estat exempta, com be ens indica el professor Noguera, de contradiccions i coses que no quadraven massa be amb el plantejament de model de ciutat genèric (el nostre amic anònim, es centra únicament en una d'aquestes parts, de les quals crec que no es salva cap ajuntament de l'època de la pompositat i del despilfarro, eixa en la què nugàvem gossos amb llonganisses... i que ara ja no hi és), considere que Joan no ha pogut fer una definició millor. Gandia s'ha redirigit cap una mòdel, si es qui hi ha model, caduc, intentant fer una mala còpia de les seues germanes grans també dirigides pel PP, on les grans inversions en esdeveniments, molts d'ells sense cap sentit, i amb una més que dubtosa rendibilitat econòmica, catastròfica socialment parlant, ha dut al cap i casal valencià a tindre cotxes de F1, amb escoles d'educació ensorrades i a un sistema infraestructures educatiu públic d'una mitjana de més de 30 anys. La política cultura a Gandia, ara és entreteniment i del roïn, i de la innovadora promoció turística val més que no en parlem... Sostenibilitat dius... això què és....
Gracies Joan.
Gandia no ni ha que cercarla a Googlee "Si cerquem Gandia al buscador Google..." ni ha que fer ho al carrer..
Quines reflexions..
Si clar, la culpa es de la companyia de teatre local, per qué ningú nomena a Santi Gomar ni el dineral que va rebre per dirigir la castanya que van interpretar al Palau? Damunt van tindre que cridar a un altre director de Valencia(pagat tambe per acabar la feina) Aquest senyor continúa col.laborant previo pago amb l'ajuntament, i ningú mo es queixa. Jo crec que els problemes de Gandia son altres, molt mes grossos que una cavalcada. Ja prou d' atacar a cegues als de aci no? Mes quan no decideixen res de la política de la ciutat.
Tots els governs anteriors han comés errors, des de Moragues fins a Orengo. Però si veiem l'evolució que ha sofert la ciutat els darrers anys no podem fer més que felicitar-los. Gandia ha evolucionat culturalment, socialment i economicament a un ritme galopant. I si, s'han comés errors, alguns de certa importancia, però que queden en res si ho comparem amb les polítiques erràtiques que està portant a terme l'actual govern. Tot el que es va avançar s'està destruint (Escoletes públiques, UPI, INNOVA, i un llarg etc.) Joan, has descrit la ciutat tal com és a l'actualitat, trista i rancia. Una llastima...
Pau Rausell ja ho clavava en la seua sèrie sobre la "Ciutat Cretina"
http://www.infosafor.com/la-ciutat-cretina-un-model-propi-de-ciutat/
Estas Joan molt encertat pero els altres critics tambe sabran que aquestos anys Gandia havia evolucionat moltissim i que molts dels que critiquen en definitiva son estomacs agraits, que dir del desficaci de Santi Gonar i el Maremagnum??? I dels desgavells culturals que han arribat amb el pp?? santi la carxofa d,obra al palau el vas cobrar ben cobrat no?? Pero Joan Alcazar tu tambe, ben cobrat i ben menjat,,,,,, des de que no estas aci ha baixat la facturacio a molts restaurants gandians a carrec de l,erari public!! Pero lo cortes no quita lo valiente!! I el Torró esta deixant una Gandia del tardofranquisme, nomes falta portar al Teatro Argentino a la Fira 2013,,,,,anim Santi que tu puedes!!!!! I a la Rosita Amores.
Agraisc els comentaris. Tant als que hi estan d'acord com als que no ho estan. Als que signen amb el seu nom i als qui s'emparen sota l'anonimat. Jo vaig escriure unes reflexions i m'alegra haver tingut més de 800 entrades al bloc en dos dies. La societat civil està per a opinar, per a disentir, per a coincidir, i per a gestionar les discrepàncies dins de paràmetres de respecte mutu.
Sols un comentari a un dels anònims que diu que ha baixat la facturació de molts restaurants a Gandia des que no estic a la ciutat. Ho lamente molt, tot i que crec que exagera. El ben cert, no obstant, és que enyore les mandonguilles i l'arròs al forn del Plaza, el Putxero de Rausell, el secret ibèric del Vins i Més o els postres amb coca del Santanjordi. Ara bé, el que més trobe a faltar són alguns d'aquells dinars compartits amb amics i amigues del Centre Internacional de Gandia de la UV. Dit això, i en honor a la veritat he dafegir que, com a funcionari desplaçat, molts d'eixos dinars els pagava la dieta de 18 euros de la UV. Tot amb tot, el meu compte bancari continua en el mateix lamentable estat que presentava quan vaig arribar a Gandia en 2002. El complement per càrrec acadèmic que he tingut com a director no el dic, que em fa vergonya. Estiguen tranquils els contribuents i la persona anònima a la que m'he referit.
Publicar un comentario