23J: Cal no posar-nos d’esquenes a la vida.

 

De vegades cal llegir, explicava ja fa molts anys Enrique Tierno Galván, com beuen aigua les gallines: aixecant el cap de tant en tant. Ara, com no podria ser d’una altra forma, “la democràcia” està en boca de tots els actors polítics rellevants, i també en boca d’una opinió pública sensibilitzada per la cita electoral. Seria bo recordar Tierno Galván quan llegim segons quins discursos electorals.

Convé recordar algunes idees senzilles, bàsiques diria jo, al voltant del que és un sistema democràtic, un règim polític democràtic, una vertadera democràcia.

1)    La democràcia és un règim polític que resol qui i com es governa, com es relacionen les persones amb l'Estat i com es canalitzen els conflictes i les demandes socials.

 2)    Conflictes sempre n’hi ha, sempre. El que la democràcia facilita és com abordar-los i és, sense discussió, el millor sistema conegut per a fer-ho.

 3)    Tot això s'aborda des de la sobirania popular, l'Estat de dret, les eleccions lliures i convocades amb regularitat pre-fixada, les llibertats públiques, la igualtat dels ciutadans davant la llei, la solució pacífica dels conflictes i el control legítim de la violència que, entre altres coses, inclou el fet que els militars i els cossos policials estan sotmesos al poder civil democràticament triat.

 4)    A més, la democràcia ha d'assegurar els principis de la majoria i el respecte a les minories i la separació de poders de l'Estat.

Al final, no obstant, certificats aquests requisits bàsics. La pregunta que haurem de respondre és la de la qualitat de la democràcia realment existent. I això és el que està en discussió en les eleccions del proper diumenge.

N’hi ha dues posicions bàsiques, majoritàries arreu les Espanyes, en concurs.

Una que demana menys Estat social, més pes del mercat com a mesura de totes les coses; un Estat en el que tot és una mercaderia, incloent-hi la salut i l’educació. Una societat en la que les llibertats fonamentals estan modelades per les creences, les supersticions i els valors conservadors; fins i tot, com és el cas, arribant a la supressió de totes aquelles llibertats que no sintonitzen amb les seues posicions (com és el cas de VOX).

Altra que proposa més Estat social, millorant més i més la seua capacitat redistributiva per a equilibrar els dèficits de partida dels més vulnerables, i assegurant un marc de llibertats fonamentals quant més ample i protegit millor. Un marc que emfatitza la igualtat entre dones i homes, la protecció dels col·lectius minoritaris (LGTBI, migrants), i vol preservar el medi ambient.

Els/les qui s’ubiquen en la primera posició, tenen dues grans opcions: votar per Feijóo (PP) o per Abascal (VOX). El PP de Feijóo renega de boqueta de VOX, afirma que no el vol de soci, però és mentida com els fets han demostrat.

Els/les que s’identifiquen amb la segona, poden votar per Sánchez (PSOE) o per Díaz (Compromís SUMAR, en el cas valencià). Tots dos són transparents i anuncien que governaran junts.

També n’hi ha per als que la cosa no va amb ells o elles; consideren que no els afectarà passe el que passe en la nit del 23J. S’equivoquen, però estan en el seu dret de no participar en la decisió inicial de triar “qui i com es governa, com es relacionen les persones amb l'Estat i com es canalitzen els conflictes i les demandes socials”.

S’auto-exclouen, i és legítim. Però, renunciar voluntàriament a exercir com a ciutadans i ciutadanes de ple dret és posar-se d’esquenes a la vida.